El discurs de William Wallace sobre la llibertat

Aquest video és un fragment de la pel.licula braveheart,un molt bona pel.licula,i en aquesta escena el protagonista fa un discurs sobre la llibertat,aquest és el discurs:


"Sí. Luchad y puede que muráis. Huid y viviréis. Un tiempo al menos. Y al morir en vuestro lecho, dentro de muchos años, ¿no estaréis dispuestos a cambiar todos los días desde hoy, por una oportunidad, solo una oportunidad de volver aquí a matar a nuestros enemigos? Puede que nos quiten la vida, pero jamás nos quitarán la libertad." -William Wallace.

Activitat 9. Opinió, creença i saber d'Immanuel Kant

En aquest text Kant parla sobre els tres graus que pot tenir la veritat; l’opinió,la creença i el saber. L’opinió és un pensament que podem tenir el qual no està contrastat subjectivament ni objectivament,un exemple podría ser dir que el Barça guanyarà la lliga. La creença és el pensament que podem tenir de estar segurs d’una cosa,i tenir uns arguments,però que aquests arguments siguin suficients per a nosaltres,i per a altres persones no,es a dir, la creença es dona quan l’idea pensada solament es subjectivament suficient,i per tant,encara que estem plenament convençuts d’això no hem d’intentar imposar-la mai al pensament de qualsevol persona,i mai hem de tractar de tenir la veritat absoluta. Un exemple d’una persona que apartir d’una creença seva va intentar imposar-la va ser Hitler,que va acabar amb la vida de millions de persones per una creença seva sense cap ni peus.

Per últim,està el saber,que es produeix quan està contrast subjectivament i objectivament un pensament,és a dir,que qualsevol ésser que poseeixi l’ús de la raó pot entendre i recolzar aquesta idea.Un exemple podría ser que dos mes dos són quatre. 

Activitat 8. Definicions Tema 1

-Saber ordinari: També anomenat saber vulgar, es aquell que es basa en l’experiència de la vida quotidiana utilitzant la pregunta: Què?. No té pretensions ni judicis.
-Saber científic: Cerca la manera d'explicar perque les coses són d'una manera o un altre. És un saber sistemàtic, rigorós i crític.
-Saber filosòfic: És el saber on el filòsof es pregunta el què i el perquè de les coses des de un punt de vista personal. Aquest saber és radical i total. Utilitza la raó.
-Ciència:Aplica l'experimentació i les matemàtiques per a estudiar la realitat. Contrasta les seves afirmacions mitjançant la verificació o falsació.

-Mètode científic:Són  un conjunt de tècniques per investigar els fenòmens del nostre entorn i per adquirir nous coneixements.
-Sil·logisme: Raonament deductiu en el qual apartir d'unes premisses s'arriva a treure una conclusió.
-Axioma: Principi fonamental indemostrable dins del sistema.
-Teorema: Enunciats obtinguts deductivament a partir d’axiomes o altres teoremes ja demostrats.
-Inducció incompleta: Tipus de raonament en el qual s’obté una conclusió a partir d’una sèrie de comprovacions individuals, que no inclouen la totalitat dels casos possibles. La conclusió no és certa, sinó probable.
-Enunciat protocol·lari: Enunciats que expressen fenòmens que han estat demostrats, i constatats empíricament.
-Llei: Enunciat universal que expressa el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.
-Teoria: Enunciat universal en el qual es troben les lleis d’una ciència particular.
-Falsació: Refutació d'una hipòtesis els fets de la qual no concorda amb la realitat del món.
-Comprensió: Consisteix a captar el sentit d’un esdeveniment, per la qual cosa cal situar-se dins dels fets.
-Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes, com déus o poders còsmics personificats.
-Empirisme: Primícia de la raó sobre l’experiència considera innata l’existència.-Mètode racionalista: Mètode que afirma la primacia de la raó sobre l’experiència.
-Joc de llenguatge: Maneres diferents d’utilitzar el llenguatge. Models que descriuen situacions comunicatives, que estan estretament entrellaçats amb “formes de vida”.
-Hermenèutica normativa: Normes de comprensió i criteris per arribar a una conclusió.
-Ontologia: Part de la metafísica que tracta sobre l’ésser en general i les seves propietats essencials.

Activitat 7. El problema de la filosofia contemporània de Xavier Zubiri

Per què l’existència de l’home actual és centrífuga i penúltima?Quines conseqüències té per a nosaltres?

Perque ho vol fer tot perfecte i ràpidament,les persones vivim molt ocupades i sense pensar en termes que ens ajudarien a reflexionar sobre la vida,sense fer-nos preguntes del perque estem aquí i quin es la nostra missió a la vida.

Has viscut alguna vegada aquesta experiencia que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix? Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en moments de soledat.

Sí que he viscut aquest tipus d’experiència,i moltes vegades.

Algunes de les preguntes que m’he fet en aquest moment són:

-Té algun sentit la meva existència?

-De veritat que hi ha un ser superior a nosaltres,un Déu,que vetlli per nosaltres?i si es així,perque deixa que al món passin tantes desgràcies i tantes desigualtats? Persones que moren de fam,nens que estan obligats a anar a la guerra, assassinats,violacions etc

-Realment estic fent lo que tinc que fer a la meva vida?

-Hi arrivarà el moment en que realment totes les persones serem iguals i acavaran les guerres i la fam al món?

-Com i quan moriré?

Idees Principals

La idea principal del text és explicar que l’home actual basa la seva existència en el àmbit científic,es a dir,que ho vol fer tot perfecte i ràpidament,sense reflexionar sobre si mateix i la seva vida.

Títol

Els problemes de la filosofia actual

Activitat 6. Hipòtesi, llei i teoria de F.Pizarro

Hipòtesi, llei i teoria

L’activitat bàsica de la ciència es dirigeix a descobrir regularitats entre els fenòmens que siguin «interessants», en el sentit que puguin servir per explicar aquests fenòmens. Una hipòtesi científica és una afirmació sobre l’existència d’una d’aquestes regularitats o sobre els seves causes

No seran considerades bones hipòtesis aquelles afirmacions sobre l’existència de regularitats o sobre les seves causes. Com a mínim s’exigeix que aquesta afirmació estigui lliure de contradiccions. Un altre requisit indispensable és que pugui sotmetre’s a un procés de comprovació [...]. Quan una hipòtesi és suficientment general i important i ha sortit victoriosa d’un o més processos de comprovació va essent gradualment considerada com una llei científica.

Amb el desenvolupament d’una ciència, moltes de les lleis científiques s’organitzen i se sistematitzen per la seva generalitat, la subordinació, etc. Aleshores, s’arriba a la teoria científica

Pots utilitzar la imatge següent per visualitzar les relacions entre hipòtesis, lleis i teories científiques. Compara una teoria amb un arbre, les lleis que la formen amb les branques i el tronc, i les arrels amb la hipòtesi. De la mateixa manera que els arbres neixen i es desenvolupen gràcies a les arrels, les teories es nodreixen de les hipòtesis.

Adaptat de F. Pizarro,

Aprender a razonar

Aquest text ens parla sobre l’hipòtesi,la llei i la teoria, i exposa una comparació, Segons Pizarro tot neix de les hipòtesi, si els científics no es realitzessin preguntes no s’avançaria mai, i aquestes tenen la base d’una teoria científica.

Per que una hipòtesi sigui correcte, ha de ser una frase afirmativa que no es contradigui, i que es pugui comprovar si es certa o no.

Quan l’hipòtesis està contrastada passa a ser una llei,una llei científica,i una sèrie de lleis compactes entre elles formen una teoria.

Activitat 5. Preguntes Pàgina 19

-Explica que tenen en comú el concepte de ciència en el món grec i en l’actualitat.

Que són sabers racionals i rigorosos.
-Que passa amb la ciència en el Renaixement i quines conseqüències té per al futur?

Com hi ha  la Revolució Científica i es separen filosofia i ciència,les quals fins aleshores estaven unides.

-Per què es diu que les ciències són construccions històriques?

Perque cada tipus de ciencia ha seguit la seva pròpia evolució i ha aconseguit desenvoluparse d'una forma o un altre al llarg de la història.

-Quina és la relació entre l’autonomia d’una ciència i el seu mètode?

En el moment en que es separen filosofia i ciència, l'última es fa actua pel seu compte i decideix seu propi mètode de treball.

Activitat 4. La filosofia és una ciència?

Jo no considero ni molt menys a la filosofia un ciencia,jo mes ve considero a la filosofia com un punt entremig entre la ciència i la teologia,amb coses de cadascuna i també amb aspectes propis que solament té la filosofia,i es que la filosofia es més que una ciència,la filosofia ho pot embarcar tot i intentar aconseguir una explicació per a tot,utilitzant especulacions,ses ficar la religió per el mig i sense haver de recorre  als medis de la ciència,ni millor ni pitjor,simplement es diferent.

La filosofia es més antiga que la ciència i tot fem filosofia com mes o menys encert però la gran majoria de els éssers humans ens hem plantejar alguna vegada el per que de la nostra existència si existeix o no Déu,cap a on anem i d’un venim. Mai tindrem una resposta total a aquest tipus de preguntes però almenys amb la filosofia ens podem fer una idea,cadascun té les seves creences i cadascun li donarà un significat i la seva particular resposta a aquestes preguntes.

El que es segur es que la ciència no pot donar les respostes a questes preguntes,perque ,bàsicament es impossible.

Activitat 3. Descripció de l'aspecte sensible i racional d'una televisió

Quan escoltem la paraula televisió l’associem amb un aparell electrònic el qual probablement  tenim un a casa,la paraula televisió no té res a veure a l’essència de l’objecte com a tal,és com el codi que li ha sigut donat a l’objecte perque nosaltres el reconeguem,la televisió no és res més que una pantalla que reflecteix un seguit de imatges i també sons que serveixen per entretenir-nos.

Activitat 2. Reflexió inicial filosofia

"Que no es tracta d'una ciència productiva és quelcom ja evident en els primers filòsofs. Perquè els homes comencen i començaren sempre a filosofar moguts per l'admiració: primerament admirads davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant de mica en mica i en plantejar-se problemes més amplis, com és ara els canvis de la Lluna, del Sol i de les estrelles i la generació de l'univers. Ara bé, qui es planteja un problema o s'admira reconeix la seva ignorància. (Per això els qui estimen els mites són en certa mesura filòsofs, car el mite és una combinació d'elements meravellosos.) Si filosofaren, doncs, per fugir de la ignorància, és ben clar que cercaven el saber amb vista al coneixement, i no pas per cap utilitat"  -Aristòtil

 El text parla dels inicis de la filosofia, quan els homes davant dels fenòmens més comuns ells es plantejaven qüestions, i apartir d'allà van anar plantejant-se preguntes fins arrivar preguntar-se per problemes més complicats i grans,així,els homes demostraven i reconeixien la seva pròpia ignorància. Per últim, ens diu que la filosofia no te coma finalitat cercar l'utilitat sino adquirir el saber.


"La filosofia(...) és quelcom d'intermedi entre la teologia i la ciència. Igual que la teologia, consisteix en especulancions sobre matèries en relació a les quals encara no ha estat possible d'atènyer un coneixement definit; però, tal com la ciència, apel·la a la raó humana i no a l'autoritat, tant la tradicional com la de la revelació. (...) Entre la teologia i la ciència, existeix una terra de ningú, exposada als atacs de tots dos bàndols: aquesta terra de ningú és la filosofia" - Bertrand Russell

Russell considera la filosofía un intermedi entre ciència i teología.La teologia es basa en especulacions sobre temes i qüestions de les quals no s’ha pogut trobar resposta , però dona suport a la ciència en el fet de que apel·la a la raó humana. Per tant,com la filosofia és un punt intermig entre les dos,rep atacs de els dos.

No dejes que nadie te diga que no lo puedes hacer

Aquest video es un fragment de  la peli d'en Will Smith "En busca de la felicidad" en el qual en Will li diu al seu fill que mai ningú li digui el que pot fer i que lluiti per els seus somnis.

"Nunca dejes que nadie te diga que no puedes hacer algo.

Si tienes un sueño tienes que protegerlo; las personas que no son capaces de hacer algo te diran que tu tampoco puedes... si quieres algo ve por ello y punto."

Nuestro mayor miedo

Aquest es un video de la película Coach Carter que parla sobre les pors que tenim les persones,aquest es el text que diu el noi que fa la reflexió:




Nuestro mayor miedo no es que no encajemos. Nuestro mayor miedo es que tenemos una fuerza desmesurada. Es nuestra luz y no nuestra oscuridad lo que más nos asusta. Empequeñecerse no ayuda al mundo. No hay nada inteligente en encogerse para que otros se sientan inseguros a tu alrededor. Todos deberíamos brillar como hacen los niños. No es cosa de unos pocos sino de todos. Y al dejar brillar nuestra propia luz inconscientemente damos permiso a otros para hacer lo mismo. Al liberarnos de nuestro propio miedo nuestra presencia libera automáticamente a otros.

Activitat 1 Iniciació a la filosofia

1-Defineix en 3 línees que entenem per filosofia.


És l’estudi sobre diversos temes relacionats amb l’home i el seu lloc en el món.


2-Quins temes tracta?

Sobre el perque de la nostra existència,els nostres sentiments,les ideologies etc

3-Qui era Sòcrates? 
Era un filòsof  grec i es considerat un dels pares de la filosofia.

4-Quan apareix la filosofia Occidental? 
Seg. VI a.c.  a Milet.

5-Per què existim?

Per atzar.

6-Per què existeixen els polítics?
En teoria serveixen per gobernar i  fer les lleis,  en resum,prendre  una sèrie de decisions que afecten la població,però hi ha una gran quantitat dells que lo únic que fan es guanyar diners de manera descarada sense fer res.

7-Creus que has de seguir uns valors? Per què?
Sí, perque per considerar-me persona he de seguir uns valors,sense valors no sóm persones,sóm com animals irracionals.

8-Qui va crear l'univers? 
Ningú, va ser un fenòmen anomenat Big Bang,aquesta pregunta mai no tindrà una resposta que sigui 100% fiable però si que hi han suposicions.

9-Esmenta 5 filòsofs. 
-Plató 
-Sòcrates
-Pitàgores

-Aristòtil
-Tales

10-Per què necessitem la cultura?
Perque  la cultura es un dels termes més importants a l’hora de definir la nostra personalitat i manera de veure el món i viure la vida.

11-Som lliures? 
Sóm lliures,però amb certes limitacions,la nostra llibertat acaba on comença la del altre.

12-Què és la bellesa?

És un sentiment que provoquen les nostres percepcions sobre el que ens envolta.

Aquesta imatge dona per pensar...