En aquest text Mill exposa la seva
concepció sobre el que és la felicitat i com ha canviat de ser un objectiu
final el qual s’assolia mitjançant una
sèrie d’ instruments a estar formada per petits trams que en el seu conjunt
assimilen l’objectiu en qüestió; ser feliç.
L’autor comença explicant que el que
abans era un instrument per aconseguir la felicitat ara és desitjat per si
mateix, es a dir, que aquest instruments són com petits objectius que ens fan
ser feliços i aquests objectius, si són assolits en el seu conjunt, ens
portaran a una felicitat major. El filòsof continua argumentant que des del
moment que l’ instrument en qüestió passa a ser desitjat per si mateix esdevé
una part de la felicitat, així es pot dir que aquests instruments esdevenen
petits trams de felicitat que per ells sols ja causen felicitat o plaer, però
que quan aquests trams són complerts en la seva totalitat, la felicitat que
s’esdevé és major.
Mill diu que la consecució d’aquest
objectiu o instrument condiciona la felicitat i en el seu defecte la
infelicitat de les persones, ja que al aconseguir certs objectius l’humà es
sent feliç, i en el cas de no aconseguir-lo, es sent trist.
Seguidament l’autor explica que el
desig d’aquestes coses, que són els
trams per arribar a l’objectiu final de la felicitat, no és diferent del desig
de felicitat, ja que en la seva essència el que cerquem és el mateix, la
consecució d’aquests petits trams que en teoria ens fan assolir la felicitat,
ens provoca plaer, per Mill el plaer és felicitat, per tant aquests trams per
assolir l’objectiu final són com petites dosis de felicitat, però que segueixen
sent el mateix, felicitat.
El filòsof posa l’exemple de l’amor
a la música i el desig de salut, que són quelcom que ens porta a la felicitat,
però que per elles mateixes ja ens fan ser feliços, pel que es pot concloure
que són parts d’un tot, que és la felicitat total, ja que Mill entén la
felicitat com un tot concret, no com una idea abstracta.
Com a reflexió; a vegades estem tan
preocupats pel futur que no gaudim del present, ja que ens preocupa més el que
passarà que el que passa, i així, al estar més pendents del futur que del
present, no vivim ni el present ni el futur.
Es pot comparar el concepte de
felicitat de Mill amb el de Bentham. Pels dos l’objectiu és la major felicitat
per al major nombre, però el concepte de felicitat d’ambdós filòsof és
diferent. Per Bentham la felicitat està condicionada amb la quantitat de plaer,
per a quest filòsof es pot quantificar la felicitat segons el nombre de plaers,
que per a ell, serien tots del mateix valor. En canvi Mill el que defensa és
que l’important no és la quantitat de plaers, sinó la qualitat d’aquests, ja
que no es poden quantificar. Mill també discrepa amb Bentham en el punt que no
tots els plaers tenen el mateix valor, els plaers in intel·lectuals són més
importants que els corporals, d’ aquí sorgeix la frase del filòsof: “És més
preferible ser una persona satisfeta que no un porc satisfet, millor ser
Sòcrates insatisfet que no un ximple satisfet”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada