Activitat 54. Resposta a la pregunta de la Il.lustració

L’autor comença explicant com és que es manté aquesta majoria d’edat en la societat, per començar, diu que tant per a homes com per a dones és més còmode simplement seguir els camins que marquen els “tutors” , ja que no tenen necessitat de pensar i altres ho faran per ells. El filòsof continua explicant que la situació a arribat a un punt en el que fins hi tot es troba perillós arribar a la majoria d’edat, així ho han volgut els “tutors” de la població, ja que han convençut a aquesta de que no poden sortir del camí que ells mateixos han marcat ja que sinó seria molt perillós, de la mateixa manera que una ovella no deixa el seu ramat i segueix el camí marcat pel pastor.

En aquest text  de Kant, se’ns mostra la incapacitat de l’ésser humà per resoldre els seus propis problemes i cercar el coneixement i la veritat per si mateix, depenent d’uns “tutors” els quals dictaminen el camí a seguir per a la major part de la població. A aquesta incapacitat, el filòsof l’anomena la minoria d’edat de l’home causada per ell mateix.

L’objectiu del text no és altre que conscienciar del mal que fa aquesta minoria d’edat a l’home, i mitjançant un seguit d’exemples i explicacions, Kant exposa lo perjudicial que és questa majoria d’edat i la necessitat imminent que hauria  de tenir l’home per sortir d’aquesta.

Kant explica que el problema de la minoria d’edat ha arribat fins al punt en que s’ha transformat en una segona naturalesa per l’home, pel que és molt difícil sortir d’aquesta, així que tan sols uns pocs han sigut capaços de sortir d’aquesta mitjançant l’esforç del seu esperit.

En aquest punt l’autor ens mostra la gran importància de la il·lustració, aquest serà el moviment que alliberarà a l’home de la seva minoria d’edat. Kant explica que tard o d’hora a de passar ja que és inevitable, i afegeix que si la llibertat és present a la societat, és inevitable que això succeeixi, encara que serà un procés lent.

L’autor dona a entendre que la il·lustració més important és la il·lustració religiosa, ja que la minoria d'edat en qüestions religioses és la més perjudicial i denigrant.

Seguidament Kant explica que  els “tutors “ es a dir, els que manegen a la societat, no tenen  cap interès en divulgar coneixements d’art ni de ciències, ja que és més fàcil manejar una població inculta que no pas una culta.

L’autor explica com ha de ser un cap d'estat il·lustrat, aquest  a més de permetre la llibertat en l'àmbit religiós, ho ha de fer  també respecte a la divulgació lliure del coneixement. L’autor fa referència en el seu escrit a Frederic el Gran rei de Prússia, que segons Kant va ser el primer monarca que va donar pas a la tolerància religiosa i al lliure coneixement.

El filòsof també remarca que no és perillós permetre l'ús públic de la raó, ni expressar públicament els pensaments ja que aquest procés forma part d’una manera intrínseca de la il·lustració i així del futur alliberament de la minoria d’edat de l’ésser humà.



El filòsof explica que aquesta minoria d’edat que pateix l’home no té un altre culpable que l’home en si mateix, ja que aquest està capacitat per raonar per ell mateix i treure les seves pròpies conclusions i pensaments, així que el fet que no ho faci és símptoma de mandra o de covardia, com ja he esmentat abans, per l’home és més fàcil ser guiat que trobar el seu propi camí.

Kant conclou que el govern ha de permetre la llibertat civil ja que aquesta és essencial per a que la il·lustració triomfi  i així que també triomfi l’autonomia en el home com a pensador i acabi amb la minoria d’edat a la que està sotmès .