Activitat 46. L'exemple del tros de cera

Altre títol : La veritable essència de les coses.

En aquest text Descartes ens  explica mitjançant l’exemple d’un tros de cera, que no podem conèixer l’essència de les coses en si mateixes mitjançant els sentits, ja que les qualitats sensibles de les coses són mutables, es a dir, poden canviar.

El filòsof comença explicant que explicarà la seva teoria mitjançant l’exemple d’un objecte concret perquè així es podrà entendre millor el que ens exposarà que no pas amb una explicació general.

Descartes agafa un tros de cera, que acaba de ser tret del rusc i que encara conserva les seves qualitats; la dolçor de la mel que contenia l’olor de  les flors de les quals va ser recollir ,el seu color, la seva figura, la seva  grandària, la seva duresa i fredor ...  en resum, totes les coses que poden fer conèixer un cos. Però si aquest tros de cera l’apropa al foc, totes les qualitats desapareixen per unes altres, arribant al punt que gairebé no pot tocar la cera perquè crema, apart del canvi de temperatura també ha perdut la forma, el seu color i a seva olor. Amb això Descartes vol fer-nos veure que encara que l’aspecte de la cera sigui diferent, aquesta continua sent en la seva essència la mateixa, però els sentits no ens fan veure això, per tant, no hem de prendre els sentits com la base del nostre coneixement ja que aquests no arriben a profunditzar en l’essència de les coses.

Podem comparar la idea de la impossibilitat d’arribar al coneixement de les coses mitjançant els sentits de Descartes amb la teoria de Plató de que no podem trobar l’essència de les coses en el món sensible, es a dir, mitjançant els sentits. Encara que hi ha una diferència, Descartes no estableix l’existència de dos móns però Plató sí, el món sensible  i el món de les idees, en aquest últim segons Plató si que podem arribar al coneixement de les idees en si mateixes.