Activitat 40. Els paràmetres de la teoria hilemòrfica d’Aristòtil

Altre títol: L’ésser entès per substància.

Aquest text és un fragment del llibre VII de la Metafísica d’Aristòtil, el tema principal és l’ésser com a substància.

Per començar Aristòtil divideix la realitat, l’ésser és el centre de tot  i tot gira al voltant d’ ell, les accions que li passen són anomenats accidents,. 

Les coses sense substància no podrien existir així que s’estableix una relació de dependència. Seguidament Aristòtil ens fa una explicació del que forma les substàncies individuals en si mateixes: la matèria i la forma.

La matèria és allò del que esta fet quelcom i la forma és allò que comporta que quelcom sigui el que és (l’essència).

Hi ha diversitat d’opinions respecte al que forma la matèria, uns poden defensar que quelcom està constituït per la matèria amb la que està formada i res mes, altres poden defensar que el principi de quelcom no es altre que la forma que el configura. Segons Aristòtil aquests dos prototips de pensament estan equivocats, ja que segons ell les dos són absolutament inseparables, solament es pot contemplar la seva existència i estan juntes ja que sinó no serien res en si mateixes. 

Aristòtil  explica un exemple per poder comprendre millor la seva teoria: 

Una estàtua de bronze, sent la matèria el bronze i la forma l’aparença que presenta no pot ésser sense els dos compostos i així la figura en si mateixa és el compost dels dos.

Activitat 39. La temprança en la societat

Altre títol: Temprança com a virtut.


Aquest fragment pertany al llibre IV de la República de Plató, i va ser escrit durant la seva etapa de maduresa, el text tracta sobre la temprança.
Plató estableix una clara diferència entre les diferents virtuts, per una banda situa a la virtut de la temprança i per l’altra al valor i a la saviesa.
La temprança pertany a la part irascible de l’ànima i el valor i la saviesa pertanyen a la part racional, d’aquí la divisió feta per Plató.
Plató defensa que la temprança és un valor més general que els altres dos i que aquest el podem trobar present a tota la ciutat i a tot l’estat perquè afecta a absolutament tots els individus de la ciutat/estat sense tenir en compte les seves capacitats intel•lectuals, la seva força o el seu capital econòmic. 
Així, considerem la temprança com la virtut “harmònica” compartida pels governants i el governats que l’utilitzen per aconseguir un seguit d’acords i regles per una convivència racional i un equilibri de la societat.

Activitat 38. Les parts de l’ànima i la seva relació amb l’estat

Altre títol : La divisió de l’ànima.

Aquest text pertany al llibre de la República  de Plató i el diàleg està protagonitzat únicament per Sòcrates. Aquest explica les diferents part que té l’ànima, i seguidament Plató diu que per ser justos hem de fer allò que ens pertoca ja que tenim unes obligacions les quals les hem de complir, alhora el nostre cos també esta dividit en parts les quals tenen una funció específica cadascuna i lògicament també han de realitzar el que els hi pertany.
 Al text es defensa que per que les persones siguin justes i facin allò que els hi pertoca les coses per les que estan compostes han de fer el que els hi pertany. Seguidament jutja al govern expressant que aquest no pertoca a allò que és racional, es a dir, que les seves accions són irracionals i això es provocat perquè te una prudència i provisió en relació amb l’ànima que evita un comportament racional.

Activitat 37. El coneixement racional

Altre títol: La no existència del coneixement.
Aquest és un text de Plató  que pertany al seu llibre anomenat Cràtil, escrit en la etapa de maduresa de l’autor, l’obra en qüestió parla sobre el coneixement  en si mateix.
Segons Plató és impossible que el coneixement existeixi pel fet que totes les coses canvien contínuament ,per tant el coneixement sobre aquestes coses, materials,essències o el que sigui estarà variant també contínuament i per tant no podrà existir .

De igual manera en el món sensible no és possible arribar al coneixement ni captar la bellesa i l’essència de les coses i les seves qualitats en si mateixes pel fet que tot això esmentat es troba realment al món intel•ligible.
Podem relacionar la teoria de Plató amb la d’ Heràclit que també defensava que tot canvia i res és etern. I també la podem relacionar amb la teoria de Parmènides que defensava una posició totalment contrària, que l’ésser és el tot i que aquest és etern, per tant que res canvia.

Activitat 36. Ciència (episteme) i opinió (doxa)

Altre títol: Els graus de coneixement.
Aquest text és un fragment de l’obra República de Plató en la seva època de maduresa, en el qual Plató per mitjà d’un diàleg parla sobre alguns aspectes de la teoria de les idees relacionats amb el coneixement.
Plató explica que els veritables filòsofs són aquells que posen passió per contemplar la veritat i aquests són els que seran capaços d’accedir a la bellesa en si, encara que hi haurà molt pocs capaços de fer-ho. D’altra banda diu que els que els hi agrada escoltar i veure espectacles no seran capaços d’ accedir a la bellesa perquè el seu pensament no la podrà captar.
El text està estructurat d’una manera en la que hi ha un seguit de preguntes que plantegen uns dubtes, i amb les respostes que Sòcrates dona es poden treure les conclusions necessàries per establir la teoria. 
Per començar es planteja la pregunta de qui són els veritables filòsofs, al que Sòcrates respon que aquests són els delerosos de contemplar la veritat, i després explica que els que en lloc de posar passió per contemplar la veritat la posen en contemplar espectacles i escoltar no podran veure ni acollir la bellesa de la naturalesa en si, perquè no estaran preparats per fer-ho.
Després es posa un exemple  dos tipus d’individu, un que reconeix les coses boniques, però no té formulada una idea de bellesa i un altre que si que té la bellesa en si com una idea o una cosa i contempla si els objectes tenen aquesta bellesa o formen part d’ ella. 
El primer individu, el que no te una idea de bellesa Sòcrates diu que opina, i per tal dels pensaments d’aquest en direm que és una opinió, en canvi del segon individu que té un ideal de bellesa Sòcrates diu que el seu pensament es considerat com a saber, es a dir, com a ciència.

Activitat 35. El Demiürg com a causa ordenadora del món

Plató diu que tot el que neix ho fa per un motiu, i que aquest es impulsat per una causa que dona lloc a l’existència de quelcom. Amb això Plató vol dir que la causa del naixement d’alguna cosa és el resultat de la seva idea al món intel•ligible, per tant, les coses parteixen de les idees.

Altre títol: El món sensible a partir del món de les idees.
Aquest text de Plató pertany a la seva obra Timeu i parla sobre el Demiürg (artesà) , que és l’element que Plató utilitza per explicar el principi d’ordre que conté la causa o causes del món. 
Cal recordar per evitar confusions  que Plató defensava una dualitat entre dos móns, el sensible, amb les coses materials i el intel•ligible, que és el món de les idees. 
L’artesà o Demiürg es introduït al text per explicar l’element que ordena la matèria, que no fa res mes que agafar els models del món intel•ligible i donar-los forma en el món sensible.
Plató finalitza concloent que el món sensible és una còpia idèntica del món intel•ligible realitzada pel Demiürg, però en el sensible les coses representades no són l’essència en elles mateixes ja que realment són una participació de la idea respectiva del món intel•ligible.  

Activitat 34. Comentari del fragment del mite de la caverna

Altre títol : Un món d’aparences

Aquests textos de Plató pertanyen a la seva obra República, i es troben dins de llibre VII. El text és bàsicament  un diàleg entre Sòcrates(protagonista) i Glaucó, el qual parla sobre  el mite de la caverna i la significació que té aquest amb la dualitat de mons ,el sensible (coses) i l’intel•ligible (idees).

El mite de la caverna fa referència a la concepció de la realitat que tenim els humans.

Per explicar-ho utilitza un exemple d’uns homes que estan presoners a una cova i tenen darrere seu un foc i un seguit de persones i objectes que es mouen i provoquen unes ombres les quals estan sempre davant  dels presoners ja que aquests solament poden mirar cap a davant, per tant l’única cosa que veuen aquests són ombres, i llavors per a ells les ombres són la realitat, ja que no són conscients de l’existència dels éssers que les provoquen.

El foc simbolitza el sol i aquest enfoca a les persones amb una llum la qual crea una ombra que és la que veiem, i solament si som capaços de donar-nos compte de que el que estem veient no és real, es a dir, que el món visible és una presó, ens podrem donar compte del que és el be i del que és real.

Activitat 33. La tesi de Gòrgias de Leontinos

Aquest text és un fragment de Gòrgias de Leontinos pertanyent a la seva obra “Contra els matemàtics”.

Altre títol: La no existència de res.

Gòrgias defensa que res és i que res no és, es a dir, que ell no contempla ni l’existència ni la no existència, diu que cap de les dues és real, i que res no existeix, Gòrgias es basa en que dir que allò que no és no existeix condiciona que el que no existeix ja existeixi com a no existent.

Per dir que el que és no existeix es basa en que el que és i existeix pot ser etern i engendrat o etern i ingènit; però si és etern el que és, no té cap principi, pet tant és infinit i l’infinit no es pot trobar ja que trobar-lo implica la no existència del mateix, per tant, l’ésser etern no pot existir i tampoc pot ser no existent pel que he explicat al principi, aleshores la conclusió és que res no existeix.

Activitat 32. Una altra manera d’entendre els sofistes

A- Naturalesa:  La naturalesa és una realitat única amb les seves pròpies lleis.
B- Lleis:  Són les prescripcions que fa el home sobre la vida col•lectiva i que es contraposen amb la naturalesa ja que aquestes estan regides pel pensament humà.
C- Tècnica:  És la habilitat que tenen els homes de fabricar quelcom real, fent que allò fabricat depengui de l’home i no de la naturalesa, i fent un ús que sigui d’utilitat per als humans.
D- Ciutat:  La ciutat és  un espai on viuen les persones, però també és una xarxa on es relacionen les persones i interactuen entre elles, per l’impuls de convivència que tenen els humans.
E- Llenguatge, raó, pensament:  La comunicació és molt important a aquest període, per això el que impliquen aquestes tres paraules també ho son. El lógos és una realitat peculiar ja que la seva existència no és tan clara com la percepció de la naturalesa.
F- Educació: És una qüestió de llenguatge i és a través de la comunicació entre els éssers humans com el llenguatge incideix en la ment i en el centre mateix de la individualitat.
G- Veritat:  La veritat ha de ser provada i argumentada, per tant per que aquesta es consideri com a tal, ha de ser demostrada. Cercar la veritat és una tasca humana.

Activitat 31. Comparació entre Empèdocles i Anaxàgores

Per començar faré una breu explicació de la teoria dels dos filòsofs i a continuació exposaré la conclusió de la relació entre els dos.

Empèdocles: Quatre els elements  formen el principi del tot existent (aire, terra, foc i aigua). La diversitat dels éssers de la naturalesa és la conseqüència de les diverses barreges d’aquests elements, el quals són eterns.  L’amor i l’odi són ell motors del món, el primer uneix i el segon separa.




Anaxàgores: Els éssers es componen d’unes llavors anomenades homeomeries, i allò que fa que un ésser sigui el que és són les homeomeries predominants en ell. Les homeomeries són eternes, immutables, poden dividir-se infinitament i no tenen moviment. Degut a que no tenen moviment tenen la necessitat de l’existència d’un element extern que ho faci per elles i així es puguin barrejar, aquest element és conegut com : el “nous”.
Com a conclusió,els dos filòsofs defensen que res mor ni res neix, Empèdocles diu que tot forma part d’una mateixa esfera la qual conté els quatre elements : aigua , terra, foc, aire. En canvi, Anaxàgores defensa que tot està en tot, i que els éssers estan compostos de homeomeries, i que depenent d’aquestes cada individu o cosa és d’una manera o una altre.

Activitat 30. Comentari del fragment de Parmènides

 

Altre títol: L’ésser ho és tot.

Aquest text de Parménides d’Elea resumeix a la perfecció  les bases i els pilars de la seva teoria .

Segons el filòsof  només hi ha una qüestió clara i absoluta que no té marge d’error i aquesta és que l’ésser és.

Començant per la idea de que l’ésser és el tot, Parmènides explica que l’ésser és, es a dir, que no té un principi i un final, que no ha estat engendrat i que no morirà, perquè l’ésser ho és tot, i el que no forma part de l’ésser no és res, per tant, no existeix, i com que a partir del no res no es pot crear res, l’ésser no pot haver estat creat, sinó que sempre a estat present, perquè ho és tot.

Activitat 29. Els textos d’Heràclit

Aquests textos són d’Heràclit d’Efes  i ens expliquen les bases de la seva filosofia : la seva teoria respecte l’existència d’un “lógos” (raó) universal, que es caracteritza pel canvi permanent en totes les coses i la lluita entre contraris.
Segons Heràclit els homes són ignorats (inexperts) ja que no són conscients ni de l’existència del “lógos” ni de la seva pròpia existència.
La lluita de contraris es simbolitza en el foc,(“arkhé”) que és el principi de totes les coses  per a ell. Així, la lluita de contraris és la que fa probable l’harmonia, ja que aquesta esdevé que mitjançant la lluita constant entre contraris finalment entre aquest es formi un equilibri mutu, per tant, l’existència d’una raó universal que reguli els canvis de totes les coses es possible.

Activitat 28. El fragment d’Anaximandre

 Possible títol: L’origen i la mort dels éssers.

"D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l'ordre del temps"

Aquest text d’Anaximandre, filòsof de Milet, ens explica que la vida i la mort dels éssers tenen el mateix punt d’origen. Alhora també parla de que el temps condiciona els fets per proporcionar un equilibri a la natura.

Anaximandre va tindre com a mestre a Tales de Milet, aquest es preguntava quin era l’origen de les coses, això va influenciar Anaximandre en els seus pensaments, la diferència és que aquest en lloc de defensar que l’aigua era el principi de tot (pensament de Tales), defensava que hi havia un altre món i que aquest món esdevenia l’origen de totes les coses.

Activitat 27. Dilemes morals de la pàgina 206

Dilema 1

-Què ha de fer la mare d’en Lluís: firmar el justificant o no ?

No, seria injust amb els companys d’en Lluís.

-És correcte mentir per protegir a algú ?

Depenent de que l’estiguis protegint. En aquest cas no.

Què és abans: protegir un fill perquè no pateixi o que un fill no cometi una injustícia encara que pateixi ?

Tot és relatiu, depèn del grau en que patirà el fill i també depèn de el grau de la injustícia . En aquest cas és avans evitar una injustícia.

-El fi “aprovar” justifica tots els mitjans ?

No, cal tenir consciència i no fer trampes, aprovar per tu mateix.

-La intenció de la mare d’en Lluís és bona ?

Sí, però està equivocada.

-Podem tenir bones intencions i que les conseqüències d’allò que fem siguin perjudicials ? I a la inversa ?

Efectivament, a vegades intentem amb tota la bona fe fer alguna cosa i resulta que estem obrant malament, l’ésser humà no és perfecte.

-Quines conseqüències pot tenir per a la personalitat d’en Lluís adquirir aquest costum ?

Aquest costum farà que en Lluís es torni una persona injusta i egoista que solament pensa en ell mateix.

-Quines conseqüències pot tenir per a en Lluís que la seva mare el protegeixi sempre ?

Pot crear una persona insegura i que no pugui fer res ella mateixa.

-És comparable la conducta d’en Lluís a “copiar en els exàmens” ? Què és millor aprovar amb trampes o suspendre amb trampes ?

Sí que és comparable, és molt similar, trobo que cap de les dos es bona, ni aprovar amb trampes ni suspendre amb trampes, però és millor aprovar que suspendre, la lògica indica que és millor aprovar amb trampes, clar que també es pot considerar que si t'enxampen fent trampes i suspens la pròxima vegada no faràs.

-Si tots els alumnes fessin com en Lluís, què passaria ?

Que el sistema d’ensenyament seria impossible de realitzar, causaria un caos total.

Dilema 2

-Què ha de fer l’Alfons ? Per què ?

Ha de seguir treballant amb els arbres, sinó ho fa ell, ho farà un altre.

-L’Alfons ha de canviar de feina i sacrificar el benestar actual de la seva família pel benestar futur de la humanitat ? Per què ?

No. De ell no depèn el futur de la humanitat, el futur de la humanitat depèn dels governs i les empreses, un treballador no canviarà el futur de la humanitat per deixar el treball.

-Tenim obligacions amb les generacions futures ?

Sí, seríem molt egoistes si consideréssim que no les tenim.

-Pot privar-se a un poble dels seus propis mitjans de subsistència ? Per què ?

No. Si a un poble li prives dels seus propis mitjans de subsistència el poble desapareix, el que es pot fer es proporcionar uns altres mitjans.

-Com es pot resoldre el conflicte entre els drets dels pobles a explotar la seva riquesa natural per subsistir i el dret de la humanitat a mantenir els “pulmons” de la terra ?

Aplicant un equilibri, la nostra societat té moltes comoditats i podríem deixar de banda algunes per millorar el planeta, però el problema és si estem disposats a fer-ho.

-De qui són responsabilitat els problemes mediambientals ? Dels governs ? Dels individus ? Per què ?

Els problemes mediambientals són responsabilitat de tothom, però la gran part de la culpa és dels governs i les empreses, els individus normals no tenim gaire a fer per el medi ambient, és la gent amb poder la que ha d’actuar.

-Què hi diria un utilitarista ? Que  l’Alfons hauria de deixar la feina, ja que s’ha d’intentar proporcionar la màxima felicitat per al major nombre de persones.

Activitat 26. La llibertat interior, font de felicitat

El text pertany al llibre "Manual" de Epictet.

L'autor parla de que hi han dos tipus de coses que ens podem trobar a la nostra vida, i al dia a dia, unes les dominem i podem prendre decisions sobre elles però hi ha d'altres que ens són impossibles de dominar, no estan sota la nostra voluntat.

L’autor diu que no hem de deixar-nos portar per les coses alienes a la nostra voluntat, ja que aquestes en enganyaran fent que creiem que serem lliures i gaudirem, però l’únic que aconseguirem és estar sotmets a un conjunt de sentiment negatius i que ens perjudicaran a nosaltres i als que ens envolten. D’altra banda defensa que ens em de deixar seduir per les coses que trobem dins la nostra pròpia voluntat podrem estar en pau amb nosaltres mateixos perquè farem el que realment ens agrada i ens fa feliços, ja que nosaltres som els que dominem la nostra voluntat.

Activitat 25. Comparació entre Aristòtil i Epicur

 Aristòtil

Va ser un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.


Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No només va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que a més va fer contribucions significatives en la majoria d'ells. Dins l'àmbit de la ciència, Aristòtil va estudiar anatomia, astronomia, economia, embriologia, geografia, geologia, meteorologia, física i zoologia. Dins la filosofia, va escriure sobre estètica, ètica, govern, metafísica, política, psicologia, retòrica i teologia. També va estudiar sobre l'educació de les persones, els costums estrangeres, la literatura i la poesia.
 Les seves obres, constitueixen una enciclopèdia virtual dels coneixements grecs. 
S'ha suggerit que Aristòtil va ser probablement l'última persona que sabia tot el que podia ser conegut en el seu temps.
Aristòtil afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató –el món de les idees i el món de les coses–, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació. Amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber. 


El seu pensament ha influït més que el de qualsevol altre autor en tota la història de la filosofia. Cal destacar el paper dels àrabs en la seva reintroducció a Europa.


Encara que Aristòtil va escriure tractats elegants i diàlegs –Ciceró descriu el seu estil literari com "un riu d'or"–, es creu que la majoria dels seus escrits s'han perdut i només al voltant d'un terç de les obres originals han sobreviscut.


Epicur

També va ser un filòsof grec i un dels grans pensador de l'humanitat. . El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

Una altra de les aportacions de l'ètica grega és l'hedonisme d'Epicur.

Aquesta teoria defensa que el fi últim de l'ésser humà és aconseguir la felicitat entesa com plaer. (plaure és hedoné en grec, d'aquí el terme hedonisme per referir-se a aquesta ètica).

Per a Epicur, el comportament de l'ésser humà s'explica en la recerca del plaer i l'evitació del dolor. No obstant això, Epicur no es refereix només a plaers i dolors corporals, sinó també espirituals.

El màxim de plaer per a Epicur es troba en:

-La tranquil·litat d'esperit, una vegada satisfetes totes les necessitats.
-L'absència de preocupacions i de sofriments. Es tracta d'aconseguir que la malaltia, la destinació o la mort ja no ens preocupin.

Activitat 24.Definicions tema 9

-Temperament: Conjunt de sentiments i passions difícils de modificar.


-Virtut: Els comportaments que ens fan actuar bé


- Amoral: No tenir sentit moral, és a dir, no saber distingir entre el bé i el mal.


- Consciència moral: Capacitat de distingir entre el bé i el mal.


-Responsabilitat:ser amos dels nostres actes..


- Llibertat externa: Manca de coacció externa.


- Llibertat interna: Manca de coacció interna.
- Condicionament: Concepte pel qual no és té una llibertat absoluta però es conserva la suficient com per saber-se responsables dels nostres actes.


-Destí: Són els esdeveniments del futur que no poden ser alterats ja que estan fixades per forces superiors a la humanitat, i així la conducta humana no és lliure, ja que està predestinada.


-Estoïcisme: És la filosofia que defensa que el futur està escrit, i que tot el que passa ha de passar i per tant hem de ser impertorbables.




- Principi de causalitat: és el principi del determinisme físic, tot efecte té una causa i tota causa té un efecte.


- Determinisme genètic: Defensa que la causa de totes les nostres actuacions és la dotació genètica de cadascun.




- Indeterminisme: Defensa que l'ésser humà no està determinat sinó que és lliure.


- Existencialisme: Teoria que defensa que Déu no existeix i per tant tot és possible, i ho raona dient: “l'existència és anterior a l'essència”.


-Racionalitat econòmica: És la racionalitat que es basa en maximitzar els beneficis i minimitzar els costos.


- Autonomia moral: Aplicar principis que la nostra pròpia consciència reconeix com a universalment vinculants. Seguir la nostra pròpia llei.


- Nivell preconvencional: Nivell en el qual la persona té per just el que satisfà els seus interessos, allò que els convè.


- Nivel convencional: Nivell en el qual la persona considera just allò que concorda amb les lleis morals pròpies de la societat.


- Nivell postconvencional: La persona distingeix entre les normes de la societat i els principis morals universals, i per tant son autònoms.


-Lògica de l’atenció: És un llenguatge femení que indica que la maduresa és desenvolupar compassió i responsabilitat respecte els que necessiten ajuda.

Activitat 23.Canços sobre la llibertat

Aquesta cançó parla sobre el racisme, per tant, també de la llibertat, al llarg de la història de la humanitat moltes persones han sigut discriminades i privades de la seva llibertat per el seu color de pell. Cal dir que la cançó ha estat feta perque a El chojin el president del moviment contra la intolerància( Esteban Ibarra), li va demanar personalment si podia realitzar una cançó contra el racisme, per així fer una campanya sobre el tema.


LLETRA:




LÍRICO


¿Te has parao a hablar alguna vez a hablar contigo mismo?
la vida puede ser de otro color si se habla de racismo
no vengo a dar un discurso de derechos humanos
ni vengo a contaros una de romanos
es la lucidez frente a la estupidez que existe
yo me pregunto dónde empieza y dónde acaba el chiste
buen desplante al vendedor ambulante que es otro currante
con familia y un futuro por delante


EL SANTO


Cada uno es único en su especie
no hay motivo ni razón para que se desprecie
es el temor a la igualdad y a ignorar lo diferente
pues nos separa una absurda clase social permanente
máximo odio por la mínima razón
no hay color, no hay comparación
tan solo otro episodio donde el más intolerante fascismo
no se cura leyendo y el racismo viajando tampoco


EL LANGUI


Por muchas canciones que hagamos
por mucho que nos manifestemos
por muchas víctimas que sufran
o caigan a lo largo del terreno
no nos concienciamos y así nos va
y en el articulo numero uno escrito está
nacemos libres e iguales en derecho y dignidad
a ver ¿por qué es tan difícil llevarlo a cabo fuera del papel?


Kase O


Alto bajo feo guapo negro blanco ¿qué más da?
dentro de cien años todos calvo bajo tierra ¿va?
¿no has probado nunca conocer a un extranjero?
fíjate en los niños ellos saben de qué va este juego
y es que la raza humana es un crisol
y el que no pueda ver belleza en esto no merece ver el sol
paso el relevo al compañero, para este mundo nuevo
el del triunfo del amor contra el miedo


NACH


Cuando la bestia racista siente rabia y muerde
cuando la fobia se contagia y hierve acusándote de no ser igual
cuando en un mundo global
buscar comida en otra tierra te convierte en ilegal
cuando la ley de extranjería te atrapa sin motivo
y la hipocresía tapa sus ojos y sus oídos
racismo y marginación cuando solo ven la piel
y se olvidan de mirar al corazón




LOCUS


Nadie te pide que salves el mundo de su dolor
todos perdimos la fe en un futuro mejor
esta vida es tan cruel y tan canalla que lo entiendo
a veces ser honrado es como mear contra el viento
pero no mires el color de mi piel
si realmente quieres saber es el color de mis billetes
terremotos, huracanes, guerras, hambre
el racismo está en los bolsillos del hombre


OSE


Respira del todo esta brisa
ponte en la piel del otro a ver cuánto dura tu sonrisa
mostrar respeto al desigual por sexo, ideología o cultura
para que afecto y sensibilidad rodeen la estructura
porque con intolerancia muestras déficit en cerebro y corazón
hoy comparto mi voz y mi amor contra la sin razón y el dolor
y la falta de inteligencia y comunicación


NERVIOZZO


Tú no eres racista tio, eres imbécil
por culpa de unos padres ignorantes eres dócil
hace ya muchos años que no existen los países
la frontera está en la piel de cada uno
y todos nuestros nietos serán grises
como quieres que te recuerden como aquel que decía que
odiaba negros pero se escondía por si muerden?
cobarde sin actitud, si algún día te enfrentas a tus demonios
veras que son blancos como tú.


SHO-HAI


¿Porque coño le miras con esa cara?
si luego tu eres el primero en comprarle DVDs piratas
abogo por la amistad de las razas, difícil en este puto mundo
intolerante de ratas
ningún ser humano puede ser ilegal
lo ilegal es que un ser humano no tenga dignidad
yo apoyo al negro, al chino, al árabe incluso al marciano
por mi parte bienvenido a mi tierra hermano.
ZATU


Superando la treintena de edad
me escribí la de los niños
esta va por el papá
que lanza insultos un domingo en el bar
cuando el negro al que idolatra no consigue marcar
el partido está perdido al entrar
el efecto secundario es que tu hijo sea un problema social
el futuro es que tu hija exija dinero pal cine
y se valla con el hijo del que te vendía clínex.




GITANO ANTON


Realidad difusa haciendo menesteres
¿viste quien soy yo? dime tu quien eres
cobrando en papeles denegando los placeres
de hombres y mujeres, héroes de tal desafío,
de luchar por su amor propio
para que sus hijos no crezcan vacíos
nueva generación con principios
dando una buena educación sin prejuicios


TITÓ


Cuando el dolor cubre el pecho
un corazón aguanta lo que le echen
pero dependiendo de los hechos
lucho por algo mejor, por derechos
y las palabras se las lleva el viento
estas no, entre océanos hay una razón
y una causa que arrastra lagrimas hace siglos
solo me fijo en la persona
auto-juzgate antes de juzgar a cualquier otra


XHELAZZ


No, no es el tono de la piel lo que interesa
es el tono con el que te expresas, racistas se quejan
el extranjero les quita horas en la empresa
más horas les quita la consola y es japonesa
pon atención luchar por la libertad
es algo más que odiar al opresor
pido comprensión pues el pan se parte con las manos
pero se reparte con el corazón


EL CHOJIN


Por un lado me apena que sea necesario esto
por otro me alegra oír a mis compañeros
no se me ocurre un mensaje más tonto ni más lógico ni más obvio ni más serio
el problema viene cuando no ven el problema
y el problema se queda cuando lo niegan
supongo que no hacía falta ni decirlo
les queda claro ¿no? el rap esta contra el racismo








La cançó també té a veure amb la llibertat, donant un clar missatge de revolució alhora que parla de les llibertats que ens són tretes a les persones de tot el món.


LLetra:


Déjenme decirles algo, aunque les pueda parecer ridículo, un revolucionario verdadero esta guiado por grandes sentimientos de amor: amor a la humanidad, amor a la justicia y a la verdad. Es imposible pensar en un revolucionario autentico sin estas cualidades.


Yeaah, revolución en el pueblo, revolución en las calles, revolución en los corazones, revolución en las mentes...


Navego en tu cultura de mentiras, el naufragio de valores,
un mundo en democracia que gobiernan dictadores
no llores hay fuera fieras se echan flores
actores dirán que no vives mal, que vendrán tiempos mejores
temores que nos asolan a solas frente a la televisión,
culpando a las consolas de todas
las trolas que movió la clase rica española
se ignora que al sistema educativo le falta la educación
pongamos los puntos sobre la íes,
camufla la miseria de una arteria que sangra tus hematíes
como tierra, cultura de poder y miedo nos hace callar
tu intervención militar es una guerra
que nunca libera, encierra a libertad,
destruye y prostituye la amistad entre las razas,
engulle la ciudad que vio nacer a la bondad
y la amenaza en realidad se llama hoja de ruta en Gaza,
y miles de misiles traen daños colaterales
luego ya no hay alto el fuego que reviva a los civiles,
barriles del petróleo por carriles del dinero
proyectiles para hostiles al calor del humo negro vi
mares de iraquís masacrados dos caras del terrorismo,
la del fanatismo y la del egocentrismo,
el mismo perro diferente collar
ninguno al que apoyar, y el mismo mundo roto al que llorar
tu basura, censura la verdad con,
métodos de persuasión que equivalen a tortura
anudan tu garganta y el miedo la congela
mientras aprovechados te roban desde la Zarzuela
se la vi dicen divisen nubes de tormenta y,
dense cuenta de lo que el poderoso se inventa
aunque deba andar a tientas sobre gastadas suelas
gritaré ¡Revolución! A las puertas de Bruselas




[Estribillo]
Revolución,
Para un sistema sin arreglo
Revolución,
El poder está en el pueblo
Revolución,
La rebelión será nuestra conciencia
Porque toda evolución nace de la desobediencia
Revolución,
Que al sistema se resista
Revolución,
Globalización capitalista
Revolución,
Hoy enseñaremos la lección
de que todo el mundo pueda ver como las cosas son




Fascistas metidos en agujeros
camuflados de peperos ponen peros
a la ley de interrupción del embarazo,
el mundo es un tablero donde majaderos
ponen en cueros a los obreros a través de su trabajo,
opresión del dinero vive al límite
si no puedes pararte a pensar como te vas a fijar
que leyes o justicia para ti no existirán
la respuesta es el gran plan que traman gentes de las élites
satélites y cámaras que velan tu seguridad
que dicen reducir dióxido con tu velocidad
alucinad mirad como sonríen oligarcas
que vacían tus bolsillos para así llenar su arcas
a trancas y barrancas avanzas no queda otra
q aquí solo los monarcas son los únicos con potra
políticos maquillan la verdad usando trucos
eufemismos sino por qué las pateras son cayucos,
solo sé que no importa lo que logres
que si sube el IPC tu sueldo será más pobre
porque el hombre ya no lucha ante un sistema que le seca
una hipoteca que le come la vida y la deja hueca
le cambiará todo el humor el amor hacia sus,
hijos y tenerlos le provoca repelús
si el abuso al que le someten ya no deja margen
y el plus de navidad Jesús no quiera que le embarguen
el miedo es el cebo el torpedo hace que te desmayes
si conduces y ves coches policía puede que te calles
sale por instinto, ¿Nunca lo has pensado?
Por qué todo dios que va en tu carro se queda callado
Es la sentencia a tu inocencia vives de manos atado
Que yo soy la resistencia es lo único que tengo claro
Y que sumado a armados hermanos ya no habrá quien ose
A ponerse en el camino ni a oponerse a nuestras voces




[Estribillo]
Revolución,
Para un sistema sin arreglo
Revolución,
El poder está en el pueblo
Revolución,
La rebelión será nuestra conciencia
Porque toda evolución nace de la desobediencia
Revolución,
Que al sistema se resista
Revolución,
Globalización capitalista
Revolución,
Hoy enseñaremos la lección
de que todo el mundo pueda ver como las cosas son




Yeah, revolución en el pueblo, el poder en nuestras manos, como siempre a debido ser, si el lenguaje lo camufla todo, leeremos entre líneas, no nos vais a convencer de otra cosa, no nos vais a quitar la fuerza, no nos vais a quitar el poder...




[Estribillo]
Revolución,
Para un sistema sin arreglo
Revolución,
El poder está en el pueblo
Revolución,
La rebelión será nuestra conciencia
Porque toda evolución nace de la desobediencia
Revolución,
Que al sistema se resista
Revolución,
Globalización capitalista
Revolución,
Hoy enseñaremos la lección
de que todo el mundo pueda ver como las cosas son




Aquesta és una cançó que tracta sobre la pau, per tant, també tracta de la llibertat, la llibertat que és treta a les persones amb la guerra . Personalment de les tres canços que he posat, crec que aquesta és la que té més qualitat.


LLETRA:
Pon tu granito de arena en tu tierra por la paz,
si vienes con guerras te doy la mano y digo paz (x4)


Que pensareis si hablo de establecer la paz
y apaciguar conflictos con estrictos escritos que dicto,
que pensareis si hablo de paz en los tiempos que corren
de atiborre sin que ahorre a ver después quien me socorre,
que pensareis si hablo de paz y después gloria,
si hay demasiada escoria, entre líneas divisorias,
que pensareis si hablo de paz en el cielo en la tierra
si acabamos de empezar un nuevo siglo en guerra,
que pensareis dime que haréis cuando veáis que el bien
es superior al mal vayáis donde vayáis soñando estáis,
pues por que no es así, desgraciadamente no es así,
aunque te contente a ti el vivir es un sin vivir,
y no hay sinil cuando la desunión avanza a mil por hora,
ya que todos hoy le temen a una espora
que por controversicas disputas no obtienen una mejora,
por que el orgullo ahora es lo que más se valora, implora,
o si quieres llora no hay remedio
por que mientras halla envidia no habrá calma en este reino,
y diré que no al ataque mortífero, no mediré al milímetro
aunque me quiten el oxigeno, diré que no, y tu que harás?
Desesperaras por furia o cólera detestaras,
al próximo que venga descontentarás,
vengo en son de paz a contagiaros mi armonía,
y así tomen nota del mensaje como yo lo haría...


Estribillo: Pon tu granito de arena en tu tierra por la paz,
si vienes con guerras te doy la mano y digo paz.
Pon tu granito de arena en tu tierra por la paz,
si vienes con guerras –nuestro corazón mas se ablanda-
Pon tu granito de arena en tu tierra por la paz,
si vienes con guerras te doy la mano y digo paz.
Pon tu granito de arena en tu tierra por la paz,
si vienes con guerras te doy la mano y digo paz.


Hagamos de nuestras vidas un hallazgo, descubrir que no sabemos,
y por supuesto lo conocido controlarlo,
al parecer difícil acto que escapa de nuestras manos,
las mismas que utilizáis para guantear, golpear y así desahogaros,
hacia ambos lados andamos, pasamos del bien al mal
en escasos segundos y si no probadlo,
me pregunto por que no hay dialogo,
por que esos cambios tan rápidos,
por que venderle el alma al diablo, paso,
todos hemos sido culpables algún día, ahora bien,
cumple, paga, que el diablo pasa lista,
mañana Dios dirá si tu alma sigue sana y salva,
entre las masas me escogió una santa, la cual me salva,
debéis saber que ahí fuera nos esperan trampas
preparadas para caer ya, y así saber lo que hay por ahí,
algo que va solo, método arreglarlo todo, con el mismo modo,
que los hinchas del galatrásarai,
mirad hacia la cima a ver quien hay si es que buscáis alguien,
yo no veo a nadie, supongo que hay que mirar bien para cuenta darse,
pero yo no tengo vista de ave,
y lo único que noto es el aire en el ambient,
hay quien se cree Dios por su fuerza física,
el quien tan solo a dar palos se limita,
imita de ser alguien importante, fuerte, duro a lo iron maiden,
hay quienes así de sien peor que aliens, escúchame nene,
este es mi referéndum, yo ganar el tour, no tú,
sin ser médium me veo en el podium,
a un segundo yo estuve de ser un mal común,
intenta no arreglar a palos lo que puedas arreglar con un valium,
mide tu acritud, será tu ataúd por tu actitud,
llegó tu ultimátum, rápido igual que la luz,
gran alud caerá en que nuestros albums,
incluyendo la historia según tu médica teoría a lo mamut, mira,
no sé si somos personas civilizadas o más bien australopithecus,
continuo lapsus, momentos en los que dices verás tu,
haciendo amistad entre Belcebú y tu...


Estribillo


FRANK T:
Dame una causa mil motivos para ser siempre tan ofensivo,
enrabietado y ya por hada hasta agresivo, el chiquillo,
el que ya no es tan chiquillo, el que te saca ya el cuchillo,
el que te apunta por que simple tal gatillo,
sacaste la violencia por que vives en este mundo de violencia,
pero hasta esta hay que usarla con coherencia,
salió corriendo aquel Hip-Hop,
aquel que no sirvió de escaparate hacia el respeto
y mucho suena a disparate, a más competición sin la poesía
y sin el arte, sin la fuerza que te hizo contra nazis levantarte,
quizás el no saber que hacer,
quizás el no saber como hacer para ganarse un hueco
un buen asiento una parcela,
las criticas que uno dio pa los viejos ya no cuelan,
pero provocaran la ira de lo que son la nueva escuela,
el ser hoy la colmena de los insultos gratuitos,
en vez de un universo con ingeniosos escritos,
con calma son los versos TkFran y Falsalarma,
pase llama ya concluyo y dejo de irme por las ramas,
una frase más directa,
escucha es esta:
“Busca competición cuando exista la paz en tu corazón”...


Paz en ti mismo... paz en tu casa...
en tu entorno... en tu mirada...
en tus propósitos... paz y respeto en el mundo...
tu sabes... paz y respeto en el Hip-Hop...


Estribillo