Activitat 40. Els paràmetres de la teoria hilemòrfica d’Aristòtil

Altre títol: L’ésser entès per substància.

Aquest text és un fragment del llibre VII de la Metafísica d’Aristòtil, el tema principal és l’ésser com a substància.

Per començar Aristòtil divideix la realitat, l’ésser és el centre de tot  i tot gira al voltant d’ ell, les accions que li passen són anomenats accidents,. 

Les coses sense substància no podrien existir així que s’estableix una relació de dependència. Seguidament Aristòtil ens fa una explicació del que forma les substàncies individuals en si mateixes: la matèria i la forma.

La matèria és allò del que esta fet quelcom i la forma és allò que comporta que quelcom sigui el que és (l’essència).

Hi ha diversitat d’opinions respecte al que forma la matèria, uns poden defensar que quelcom està constituït per la matèria amb la que està formada i res mes, altres poden defensar que el principi de quelcom no es altre que la forma que el configura. Segons Aristòtil aquests dos prototips de pensament estan equivocats, ja que segons ell les dos són absolutament inseparables, solament es pot contemplar la seva existència i estan juntes ja que sinó no serien res en si mateixes. 

Aristòtil  explica un exemple per poder comprendre millor la seva teoria: 

Una estàtua de bronze, sent la matèria el bronze i la forma l’aparença que presenta no pot ésser sense els dos compostos i així la figura en si mateixa és el compost dels dos.

Activitat 39. La temprança en la societat

Altre títol: Temprança com a virtut.


Aquest fragment pertany al llibre IV de la República de Plató, i va ser escrit durant la seva etapa de maduresa, el text tracta sobre la temprança.
Plató estableix una clara diferència entre les diferents virtuts, per una banda situa a la virtut de la temprança i per l’altra al valor i a la saviesa.
La temprança pertany a la part irascible de l’ànima i el valor i la saviesa pertanyen a la part racional, d’aquí la divisió feta per Plató.
Plató defensa que la temprança és un valor més general que els altres dos i que aquest el podem trobar present a tota la ciutat i a tot l’estat perquè afecta a absolutament tots els individus de la ciutat/estat sense tenir en compte les seves capacitats intel•lectuals, la seva força o el seu capital econòmic. 
Així, considerem la temprança com la virtut “harmònica” compartida pels governants i el governats que l’utilitzen per aconseguir un seguit d’acords i regles per una convivència racional i un equilibri de la societat.

Activitat 38. Les parts de l’ànima i la seva relació amb l’estat

Altre títol : La divisió de l’ànima.

Aquest text pertany al llibre de la República  de Plató i el diàleg està protagonitzat únicament per Sòcrates. Aquest explica les diferents part que té l’ànima, i seguidament Plató diu que per ser justos hem de fer allò que ens pertoca ja que tenim unes obligacions les quals les hem de complir, alhora el nostre cos també esta dividit en parts les quals tenen una funció específica cadascuna i lògicament també han de realitzar el que els hi pertany.
 Al text es defensa que per que les persones siguin justes i facin allò que els hi pertoca les coses per les que estan compostes han de fer el que els hi pertany. Seguidament jutja al govern expressant que aquest no pertoca a allò que és racional, es a dir, que les seves accions són irracionals i això es provocat perquè te una prudència i provisió en relació amb l’ànima que evita un comportament racional.

Activitat 37. El coneixement racional

Altre títol: La no existència del coneixement.
Aquest és un text de Plató  que pertany al seu llibre anomenat Cràtil, escrit en la etapa de maduresa de l’autor, l’obra en qüestió parla sobre el coneixement  en si mateix.
Segons Plató és impossible que el coneixement existeixi pel fet que totes les coses canvien contínuament ,per tant el coneixement sobre aquestes coses, materials,essències o el que sigui estarà variant també contínuament i per tant no podrà existir .

De igual manera en el món sensible no és possible arribar al coneixement ni captar la bellesa i l’essència de les coses i les seves qualitats en si mateixes pel fet que tot això esmentat es troba realment al món intel•ligible.
Podem relacionar la teoria de Plató amb la d’ Heràclit que també defensava que tot canvia i res és etern. I també la podem relacionar amb la teoria de Parmènides que defensava una posició totalment contrària, que l’ésser és el tot i que aquest és etern, per tant que res canvia.

Activitat 36. Ciència (episteme) i opinió (doxa)

Altre títol: Els graus de coneixement.
Aquest text és un fragment de l’obra República de Plató en la seva època de maduresa, en el qual Plató per mitjà d’un diàleg parla sobre alguns aspectes de la teoria de les idees relacionats amb el coneixement.
Plató explica que els veritables filòsofs són aquells que posen passió per contemplar la veritat i aquests són els que seran capaços d’accedir a la bellesa en si, encara que hi haurà molt pocs capaços de fer-ho. D’altra banda diu que els que els hi agrada escoltar i veure espectacles no seran capaços d’ accedir a la bellesa perquè el seu pensament no la podrà captar.
El text està estructurat d’una manera en la que hi ha un seguit de preguntes que plantegen uns dubtes, i amb les respostes que Sòcrates dona es poden treure les conclusions necessàries per establir la teoria. 
Per començar es planteja la pregunta de qui són els veritables filòsofs, al que Sòcrates respon que aquests són els delerosos de contemplar la veritat, i després explica que els que en lloc de posar passió per contemplar la veritat la posen en contemplar espectacles i escoltar no podran veure ni acollir la bellesa de la naturalesa en si, perquè no estaran preparats per fer-ho.
Després es posa un exemple  dos tipus d’individu, un que reconeix les coses boniques, però no té formulada una idea de bellesa i un altre que si que té la bellesa en si com una idea o una cosa i contempla si els objectes tenen aquesta bellesa o formen part d’ ella. 
El primer individu, el que no te una idea de bellesa Sòcrates diu que opina, i per tal dels pensaments d’aquest en direm que és una opinió, en canvi del segon individu que té un ideal de bellesa Sòcrates diu que el seu pensament es considerat com a saber, es a dir, com a ciència.

Activitat 35. El Demiürg com a causa ordenadora del món

Plató diu que tot el que neix ho fa per un motiu, i que aquest es impulsat per una causa que dona lloc a l’existència de quelcom. Amb això Plató vol dir que la causa del naixement d’alguna cosa és el resultat de la seva idea al món intel•ligible, per tant, les coses parteixen de les idees.

Altre títol: El món sensible a partir del món de les idees.
Aquest text de Plató pertany a la seva obra Timeu i parla sobre el Demiürg (artesà) , que és l’element que Plató utilitza per explicar el principi d’ordre que conté la causa o causes del món. 
Cal recordar per evitar confusions  que Plató defensava una dualitat entre dos móns, el sensible, amb les coses materials i el intel•ligible, que és el món de les idees. 
L’artesà o Demiürg es introduït al text per explicar l’element que ordena la matèria, que no fa res mes que agafar els models del món intel•ligible i donar-los forma en el món sensible.
Plató finalitza concloent que el món sensible és una còpia idèntica del món intel•ligible realitzada pel Demiürg, però en el sensible les coses representades no són l’essència en elles mateixes ja que realment són una participació de la idea respectiva del món intel•ligible.  

Activitat 34. Comentari del fragment del mite de la caverna

Altre títol : Un món d’aparences

Aquests textos de Plató pertanyen a la seva obra República, i es troben dins de llibre VII. El text és bàsicament  un diàleg entre Sòcrates(protagonista) i Glaucó, el qual parla sobre  el mite de la caverna i la significació que té aquest amb la dualitat de mons ,el sensible (coses) i l’intel•ligible (idees).

El mite de la caverna fa referència a la concepció de la realitat que tenim els humans.

Per explicar-ho utilitza un exemple d’uns homes que estan presoners a una cova i tenen darrere seu un foc i un seguit de persones i objectes que es mouen i provoquen unes ombres les quals estan sempre davant  dels presoners ja que aquests solament poden mirar cap a davant, per tant l’única cosa que veuen aquests són ombres, i llavors per a ells les ombres són la realitat, ja que no són conscients de l’existència dels éssers que les provoquen.

El foc simbolitza el sol i aquest enfoca a les persones amb una llum la qual crea una ombra que és la que veiem, i solament si som capaços de donar-nos compte de que el que estem veient no és real, es a dir, que el món visible és una presó, ens podrem donar compte del que és el be i del que és real.

Activitat 33. La tesi de Gòrgias de Leontinos

Aquest text és un fragment de Gòrgias de Leontinos pertanyent a la seva obra “Contra els matemàtics”.

Altre títol: La no existència de res.

Gòrgias defensa que res és i que res no és, es a dir, que ell no contempla ni l’existència ni la no existència, diu que cap de les dues és real, i que res no existeix, Gòrgias es basa en que dir que allò que no és no existeix condiciona que el que no existeix ja existeixi com a no existent.

Per dir que el que és no existeix es basa en que el que és i existeix pot ser etern i engendrat o etern i ingènit; però si és etern el que és, no té cap principi, pet tant és infinit i l’infinit no es pot trobar ja que trobar-lo implica la no existència del mateix, per tant, l’ésser etern no pot existir i tampoc pot ser no existent pel que he explicat al principi, aleshores la conclusió és que res no existeix.

Activitat 32. Una altra manera d’entendre els sofistes

A- Naturalesa:  La naturalesa és una realitat única amb les seves pròpies lleis.
B- Lleis:  Són les prescripcions que fa el home sobre la vida col•lectiva i que es contraposen amb la naturalesa ja que aquestes estan regides pel pensament humà.
C- Tècnica:  És la habilitat que tenen els homes de fabricar quelcom real, fent que allò fabricat depengui de l’home i no de la naturalesa, i fent un ús que sigui d’utilitat per als humans.
D- Ciutat:  La ciutat és  un espai on viuen les persones, però també és una xarxa on es relacionen les persones i interactuen entre elles, per l’impuls de convivència que tenen els humans.
E- Llenguatge, raó, pensament:  La comunicació és molt important a aquest període, per això el que impliquen aquestes tres paraules també ho son. El lógos és una realitat peculiar ja que la seva existència no és tan clara com la percepció de la naturalesa.
F- Educació: És una qüestió de llenguatge i és a través de la comunicació entre els éssers humans com el llenguatge incideix en la ment i en el centre mateix de la individualitat.
G- Veritat:  La veritat ha de ser provada i argumentada, per tant per que aquesta es consideri com a tal, ha de ser demostrada. Cercar la veritat és una tasca humana.

Activitat 31. Comparació entre Empèdocles i Anaxàgores

Per començar faré una breu explicació de la teoria dels dos filòsofs i a continuació exposaré la conclusió de la relació entre els dos.

Empèdocles: Quatre els elements  formen el principi del tot existent (aire, terra, foc i aigua). La diversitat dels éssers de la naturalesa és la conseqüència de les diverses barreges d’aquests elements, el quals són eterns.  L’amor i l’odi són ell motors del món, el primer uneix i el segon separa.




Anaxàgores: Els éssers es componen d’unes llavors anomenades homeomeries, i allò que fa que un ésser sigui el que és són les homeomeries predominants en ell. Les homeomeries són eternes, immutables, poden dividir-se infinitament i no tenen moviment. Degut a que no tenen moviment tenen la necessitat de l’existència d’un element extern que ho faci per elles i així es puguin barrejar, aquest element és conegut com : el “nous”.
Com a conclusió,els dos filòsofs defensen que res mor ni res neix, Empèdocles diu que tot forma part d’una mateixa esfera la qual conté els quatre elements : aigua , terra, foc, aire. En canvi, Anaxàgores defensa que tot està en tot, i que els éssers estan compostos de homeomeries, i que depenent d’aquestes cada individu o cosa és d’una manera o una altre.

Activitat 30. Comentari del fragment de Parmènides

 

Altre títol: L’ésser ho és tot.

Aquest text de Parménides d’Elea resumeix a la perfecció  les bases i els pilars de la seva teoria .

Segons el filòsof  només hi ha una qüestió clara i absoluta que no té marge d’error i aquesta és que l’ésser és.

Començant per la idea de que l’ésser és el tot, Parmènides explica que l’ésser és, es a dir, que no té un principi i un final, que no ha estat engendrat i que no morirà, perquè l’ésser ho és tot, i el que no forma part de l’ésser no és res, per tant, no existeix, i com que a partir del no res no es pot crear res, l’ésser no pot haver estat creat, sinó que sempre a estat present, perquè ho és tot.

Activitat 29. Els textos d’Heràclit

Aquests textos són d’Heràclit d’Efes  i ens expliquen les bases de la seva filosofia : la seva teoria respecte l’existència d’un “lógos” (raó) universal, que es caracteritza pel canvi permanent en totes les coses i la lluita entre contraris.
Segons Heràclit els homes són ignorats (inexperts) ja que no són conscients ni de l’existència del “lógos” ni de la seva pròpia existència.
La lluita de contraris es simbolitza en el foc,(“arkhé”) que és el principi de totes les coses  per a ell. Així, la lluita de contraris és la que fa probable l’harmonia, ja que aquesta esdevé que mitjançant la lluita constant entre contraris finalment entre aquest es formi un equilibri mutu, per tant, l’existència d’una raó universal que reguli els canvis de totes les coses es possible.

Activitat 28. El fragment d’Anaximandre

 Possible títol: L’origen i la mort dels éssers.

"D'allà d'on ve el naixement als éssers, allà troben també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l'ordre del temps"

Aquest text d’Anaximandre, filòsof de Milet, ens explica que la vida i la mort dels éssers tenen el mateix punt d’origen. Alhora també parla de que el temps condiciona els fets per proporcionar un equilibri a la natura.

Anaximandre va tindre com a mestre a Tales de Milet, aquest es preguntava quin era l’origen de les coses, això va influenciar Anaximandre en els seus pensaments, la diferència és que aquest en lloc de defensar que l’aigua era el principi de tot (pensament de Tales), defensava que hi havia un altre món i que aquest món esdevenia l’origen de totes les coses.