El text comença explicant que hi ha
una clara diferència entre l’espai i les coses que es troben en aquest, així
com que l’existència de quelcom està lligada de manera intrínseca amb
l’existència de l’espai com ha identitat pròpia indefinida. És evident que
quelcom ha d’existir en l’espai i tenir presència en aquest, però és absurd dir
que l’espai és present en l’espai perquè l’espai és el tot i és infinit.
En aquest text se’ns exposa la concepció de l’espai que
tenia Kant.
Seguidament l’autor del text ens
exposa els arguments que Kant utilitza per defensar que el coneixement de
l’espai és a priori i no a posteriori.
L’experiència no és el que ens ha
donat el coneixement de l’espai , ni és l’experiència el que ens ha ensenyat
que res no pot existir sense estar en l’espai, de la mateixa manera que tampoc
hem arribat al coneixement de l’espai degut a la generalització de que cap
objecte pot existir sense espai ni de que tots els objectes que hem observats
han estat materialitzats en l’espai. El
que diu Kant és que l’espai ens ve donat abans de l’experiència, es a dir, és
un coneixement a priori. Això és degut a que l’espai és una condició vital per
a tota experiència, sense l’existència de l’espai res no podria ser, no podríem
conèixer, no podríem sentir... Així que l’espai és present a la nostra ment
encara que nosaltres no en siguem conscients, ja que sense l’existència de
l’espai no podríem entendre el món, perquè aquest no existiria.
La concepció d’espai de Kant es pot
relacionar amb la concepció de Déu de Sant Anselm. El filòsof alemany manté que
és un contrasentit dir que l’espai mateix existeix en l’espai, pel que es pot
dir que l’espai és el tot i que no pot haver espai en l’espai perquè l’espai és
infinit , de la mateixa manera que Sant Anselm defensa que Déu és l’ésser sobre
el qual res no pot ser pensat i que per tant l’existència d’aquest és
necessària i lògica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada