Activitat 21. Definicions Tema 8

Monisme materialista: teories que expliquen el psiquisme humà com una conseqüència del cervell tan desenvolupat que tenim els éssers humans.
Fisicalisme: afirma que les activitats mentals són simples processos fisicoquímics o neurofisiològics.
Dualisme Platònic: Teoria creada per Plató en la que diu que l'ànima és immortal i immaterial, i cos és la part material i mortal, i que la seva unió és un simple error.
Hilemorfisme: La matèria no pot existir sense la forma; el cos és la base material i l’ànima la forma substancial.
Dualisme interaccionista: tesis defensada per John.C.Eccles. La ment i cervell són dues realitats diferents en que interactua el que és físic amb el que és mental tot passant per l’escorça cerebral. El cos està limitat per les lleis mecàniques de la natura, l’ànima és lliure. 
Interaccionisme emergentista: Karl Popper va mes enllà de les teories dels monismes i dels dualismes.
Raó pràctica: Utilitza la raó per assolir la felicitat.
Racivitalisme: Defensada per José Ortega y Gaset, element constitutiu de la vida que es desenvolupa històricament.
Raó instrumental: El seu objectiu és ser eficaç.
Acció comunicativa: Té com a objectiu arribar al consens i a la entesa i no a l’èxit.
Persona(Boeci): Substància individual de naturalesa racional.
Existència encarnal: Les persones existim per que estem dotades d'interioritat que ens permet sortir de nosaltres mateixos i obrir-nos a les altres coses.

Activitat 20. Quina teoria de el cervell i la ment et sembla mes coherent?

La teoria que trobo més coherent és la exposada per Karl Popper, no crec que ni el dualisme ni el monisme siguin suficients per entendre els conceptes que es volen explicar, és lògic anar més enllà per entendre el concepte de ment i cervell. Que digui que no tot ha de ser físic perquè  sigui real ho trobo molt important també per declinarme per aquesta teoria, i la clau de la teoria són els tres móns que defensa, les tres realitats, el primer món, el dels estats físics, el segon, el dels estats mentals, i el tercer, el resultat de l'interacció entre els altres dos.

Activitat 19. Definicions Tema 6

·         -Animal cultural: l’ésser humà és un animal peculiar, amb una naturalesa biològica que s’obre a l’odre cultural (al llenguatge, la tècnica, la moral, el dret, l’economia, l’art, la ciència i la religió).

·         Individualisme possessiu: Cada individu és l’únic propietari de la seva persona i de  les seves capacitats i per tant no deu res a la societat per elles.

·         Individualisme altruista: Per arribar a desenvolupar les nostres capacitats necessitem el suport i la cooperació de la societat en la qual vivim.

·         Sociabilitat natural: És la teoria dita per Aristòtil que defensa que l’ésser humà és sociable per naturalesa.

·         -Contractualisme: Teoria que defensa que l’ésser humà no és social per naturalesa, sinó com a fruit d’un pacte per evitar la lluita dels uns contra els altres.

·         Antropologia cultural: Branca de l'antropologia que estudia la societat i la cultura.

·         Cultura: Conjunt d’artefactes, valors, actituds, coneixements,... que un determinat grup accepta com a propis.

·         Subcultura: Grup de persones amb un conjunt distintiu de comportaments, idees, creences, que les diferència de la cultura dominant de la que formen part.

·         Contracultura: Moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societats alternatives.

·         Nous grups socials: Grups que intenten trobar un sentit a l'existència per diferents mitjans, com ara sortides del nucli familiar, xerrades, activitats... i rebutgen el materialisme social.
Civilització: Síntesi dels trets més generals d'un conjunt de cultures que tenen relació entre elles.

·         Etnocentrisme: Analitza les cultures des del punt de vista de la mateixa cultura.

·         Racisme: Afirmació de l’existència de races superiors o inferiors.

·         Aporofòbia: Rebuig i menyspreu envers el pobre.

·         Multiculturalisme: Existència de diverses cultures en un mateix territori.

·         Interculturalisme: Defensa el respecte a les diferents cultures i una trobada entre les diferents cultures en posició d’igualtat.

·         Relativisme cultural: Analitza les diverses cultures des dels seus propis valors i no des d’una cultura aliena, i recomana la tolerància cap a les diverses expressions culturals.

·         Universalisme: Descobreix uns valors compartits entre les diverses cultures, entre els quals destaca el respecte a les diferències culturals.

·         Civilització mundial: Societat fomentada pels mínims morals (el respecte als drets humans, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i l’actitud dialogant).

Activitat 18. Huntington: El xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'odre mundial

Els dos textos estàn escrits per  Samuel P, Huntington, de la seva obra xoc de civilitzacions i la reconfiguració de l'ordre mundial.


Al primer text s'explica que la era  en la que les cultures occidentals dominaven el món s'acaba  i que en el futur la societat estarà formada per petites civilitzacions les quals es posaran d'acord i tindran en comú una sèrie de pensaments, costums, pensaments... 

En el segon text l'autor dona a conèixer les caracterítiques que tenen en comú tot el conjunt de societats i cultures .

Activitat 17. L'aporofòbia

Aquest fragment forma part d’un article d’Adela Cortina publicat a l’ABC cultural. Aquesta autora diu que els problemes que afecten actualment a la nostra societat estan motivats per l'odi als pobres, el que causa racisme, xenofòbia etc. L'autora exposa que actualment es té en compte la capacitat adquisitiva abans de la raça o el sexe per discriminar, es a dir, quan es veu un estranger que és ric no hi ha cap problema però si l'estranger és pobre si que hi ha discriminació cap aquest.

 Per això l'autora defensa que el que hem de fer és tractar d'incloure als pobres a la societat i acceptar-los.

Lògicament el tema aquest genera molt polèmica i controversia, però la veritat és que realment és això el que passa, encara que no tota la societat es comporta de la mateixa manera però hi ha una gran part de la societat que així ho fa.

Hauríem de tractar de acabar amb aquests prejudicis i tenir abans en compte a la persona que els diners.

Activitat 16. El Nacionalisme

Començaré el text deixant clar que jo no tinc un sentiment nacionalista en relació amb cap nació, però, respecto tots el nacionalismes i idees polítiques sempre que aquestes tinguin arguments i respectin els drets de les persones.

El nacionalisme és un sentiment que es centra en la nació, la nació a la qual la persona se sent part i té un afecte per aquesta, cada persona té els seus propis pensaments, tots són respectables, sempre que aquests respectin els dels demés. Hi ha gent que defensa que no se sent part de cap nació i que la seva pàtria és el planeta, hi ha d’altres que diuen que si, que es senten identificats amb una nació, però no van més enllà i no senten un afecte especial per aquesta, i després hi ha els que senten un amor especial per la seva pàtria, els nacionalistes, aquests últims, al llarg de l’ història  s’han pogut dividir en dos tipus, els que viuen amb aquest sentiment normal i pacíficament, sense cap símptoma  de violència, i després estan els radicals, el violents, gent que ha acabat amb la vida moltes persones al llarg de l’ història, hi ha molts d’aquests, com Franco, Hitler, o els terroristes etarres, mai podré arribar a comprendre que per  un simple sentiment de nacionalisme s’arribin a assassinar persones, ho veig una barbaritat i aquest tipus de persones no mereixen cap respecte ni consideració.

El que hi hagi diversitat de pensament entre les persones és molt positiu, i si no fos així la vida seria molt avorrida , però mai, sota cap concepte, s’ha d’ imposar per la força una ideologia a una persona, o població.

Al lloc on jo visc, hi ha persones que tenen un sentiment de nacionalisme Català, defensen que Catalunya hauria de ser independent, també hi ha de nacionalistes Espanyols, quan no hi ha respecte, poden sorgir conflictes, però mai s’ha d’ utilitzar la violència, jo no tinc un sentiment de nacionalisme ni patriotisme cap a Catalunya, però em sento Català i estic ben orgullós, igualment  que  també em sento Espanyol i estic orgullós, però tampoc es que sigui cap patriota, per exemple, jo em sento Espanyol però el rei d’Espanya em dona igual, no sento que sigui el meu rei, amb el que si que em sento identificat i m’estimo molt és el lloc on visc, la meva ciutat: Badalona.

Activitat 15. Exercici 3 pàgina 133

Enunciat: Analitza el contingut de les afirmacions següent (el problema que plantegen i les actituds que expressen) i indica com les valoraria algú que assumís una actitud intercultural.
-Jo et tolero, admeto que les coses les entenguis així, però cadascú a casa seva (Relativisme cultural – Separació entre cultures)

-Els immigrants que viuen al nostre país han d’acceptar totes les nostres formes de vida (Etnocentrisme)

-És normal que apareguin barris aïllats de gitanos, perquè són gent amb una forma de vida pròpia; no hi veig res de negatiu (Relativisme cultural – Separació entre cultures)


-Com han de tenir feina els immigrants si no en tenim nosaltres ! (Etnocentrisme – Racisme)


-És impossible entendre’s amb els paios ! (Etnocentrisme)


-Si al seu país no hi estan bé, és culpa seva. Què podem fer-hi nosaltres ? (Relativisme cultural – Ponts de diàleg)

Activitat 14. Exercici 2 pàgina 133

Enunciat: Imagina que treballes en una empresa que es dedica a fer estudis sociològics i anàlisis de població ,i que t’han demanat que classifiquis els grups els grups següents, indicant si corresponen a una subcultura,una contracultura o cap de les dues:
-Grup d’immigrants que viuen en un centre d’acollida   ( Cap de les dues )
-Grup de skin heads   (Contracultura)
-Comunitat jueva del Segrià   (Subcultura)
-Grup d’acció ecologista   (Contracultura)
-Poblat gitano als afores d’una ciutat   (Subcultura)
-Casa regional d’Aragó a Tarragona   (Cap de les dues)
-Grups de Boixos Nois, de Yomus, d’Ultrasur,...   (Contracultura)
-Associació filatèlica de Taradell   (Cap de les dues)

Activitat 13. La cultura com a manera de viure

Aquest text pertany a una adaptació d’Ashley Montagu de la seva obra Homo sapiens: dos millones de años sobre la tierra. Aquest text explica el que és la cultura per Montagu. Segons  explica per a ell la cultura és la manera de viure d'un poble,  el mitjà que un grup d'éssers humans que ocupen un territori comú ha creat amb les seves idees, institucions, estris, idioma, eines i sentiments.
Si no hi hagués cultura no podríem parlar del éssers humans, ja que és eixamplament de la vida.
Per tan tots em de respectar la cultura, sense ella no podríem anar evolucionant dia a dia. No podríem aprendre, ella ens aporta coses molt essencials.

Activitat 12. Teoria d'Aristòtil, Hobbes i Rousseau.

-Quina teoria consideres més coherent?


La teoria d'Aristòtil defensa que l'ésser humà és un ésser  sociable per naturalesa, que necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta.
També considera que només l'ésser humà pot viure en societat, ja que només ell està dotat de raó per conèixer el bé i el mal, la justícia i la injustícia, i és l'únic que disposa d'un llenguatge per expressar-los.


La teoria del contractualisme diu que l'ésser humà no és sociable per naturalesa,sinó que aquesta sociabilitat sorgeix amb el temps i és artificial. Aquesta teoria la defensen:
-Hobbes: Té una consideració pessimista dels éssers humans, i parteix de que vivim en una societat en la qual ens movem per un egoisme propi.-Rousseau: defensa que l’home natural i solitari , en principi no necessita viure en societat,però es mou per un impuls benèvol cap als altres.


Es podria dir que Hobbes defensa que els humans som dolents per naturalesa i que Rousseau diu que els humans som bons per naturalesa.


Jo no estic d'acord amb cap teoria, ni amb la d'Aristòtil ni amb la de Hobbes ni amb la de Rousseau.
No estic d'acord amb Aristòtil perque no crec que els humans siguin sociables per naturalesa, veig aquesta afirmació un tant absurda. Tampoc estic d'acord amb Hobbes ni amb Rousseau, amb el primer perquè diu que els humans ens movem per un egoisme propi, es cert que molts així ho fan, però no tots. Amb Rousseau no estic d'acord perque diu que l'home es mou per un impuls benèvol cap als altres, també em sembla fals, ni molt menys totes les persones es mouen per cap impuls benèvol, en el temps que vivim hi han moles males intencions, per tant, no estic d'acord amb cap teoria, en part perquè aquestes defineixen a tots els humans com si fossin iguals i els posen a tots en un mateix grup, i amb tota la variabilitat que hi ha, em sembla absurd.

Activitat 11. L'individualisme possessiu

Idees Principals

El text tracta sobre l’indivudualisme possessiu i en que consisteix, és quan les persones sóm lliures,i per que siguem lliures han de estar cumplides un seguit de proposicions.

Títol

La llibertat de les persones.

Comentari

El text comença explicant que l’indivualisme possessiu a de cumplir les següents proposicions:

El que fa humà un home és que no sigui dependent de la voluntat del altres,això vol dir que un humà es lliure de tenir relacions amb el altres, tret de les quals l’individu hi entra voluntàriament per el seu propi interès.

Una persona ha de ser el propietari d’ell mateix i no deu res a la societat per ser-ho, això vol dir que els humans no tenim que ser propietat de ningú, si no de nosaltres mateixos.

L’individu no pot alinear la seva propietat sobre la seva persona, però si que pot alinear la seva capacitat de treballar, per finalitzar diu que la societat humana es una sèrie de relacions mercantils, això vol dir que entre les persones a vegades ens intercanviem favors com si fos un mercat. 

Activitat 10. Definicions Tema 2

-Noema: Objecte de la consciència segons la fenomenologia.
-Prejudici: Judici previ que hem adquirit per educació, cultura o socialització.
-Ignorància: Estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.
-Autoritat: Criteri de veritat en el qual s’accepta una afirmació com a certa perquè prové d’algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.
-Coherència lògica: Criteri logicomatemàtic que consisteix a comprovar que no hi ha contradicció entre els enunciats que pertanyen a un mateix sistema.
-Adequació: Relació especial d’ajust entre l’objecte i el subjecte i la seva representació de l’objecte.
-Utilitat: Per una banda operativitat en la resolució de problemes i per l’altra conseqüències beneficioses.
-Consens: Acord entre una comunitat d’interlocutors.
-Contingència: Allò que és, però pot deixar de ser i pot no haver estat.
-Necessitat: Quelcom que és absolutament real i com que existeix no pot no existir ni ser d’una altre manera.
-Realitat virtual: Conjunt de percepcions i sensacions generades amb l’ajuda d’un suport tècnic.
-Món dos (Popper): Realitat psíquica formada per pensaments, desitjos, records,...
-Problema de la inducció: No hi ha cap justificació per passar d’enunciats particulars a enunciats universals.
-Falsacionisme: És un principi que defensa que s’ha de garantir la validesa d'una teoria científica, segons el qual una teoria no podrà ser considerada com a ben formada o científica si no compleix aquesta propietat, és a dir si no és refutable.
-Principi de verificació: Els enunciats científics no es poden verificar, si no que han de poder ser falsats, refutats.
-Paradigma: Concepció del món que comparteix una comunitat científica.
-Ciència normal: Períodes en que existeix una comunitat de científics que comparteix i accepta un paradigma determinat.
-Revolució científica: Procés de substitució d’un paradigma per un altre.
-Context de descobriment: Defensa que els aspectes socials són fonamentals en l’activitat científica.
-Anarquisme metòdic: No hi ha cap mètode totalment necessari i útil, si no que tots serveixen, per tant aquest mètode que tot val per arribar al coneixement.