Començaré el text deixant clar que jo no tinc un sentiment nacionalista en relació amb cap nació, però, respecto tots el nacionalismes i idees polítiques sempre que aquestes tinguin arguments i respectin els drets de les persones.
El nacionalisme és un sentiment que es centra en la nació, la nació a la qual la persona se sent part i té un afecte per aquesta, cada persona té els seus propis pensaments, tots són respectables, sempre que aquests respectin els dels demés. Hi ha gent que defensa que no se sent part de cap nació i que la seva pàtria és el planeta, hi ha d’altres que diuen que si, que es senten identificats amb una nació, però no van més enllà i no senten un afecte especial per aquesta, i després hi ha els que senten un amor especial per la seva pàtria, els nacionalistes, aquests últims, al llarg de l’ història s’han pogut dividir en dos tipus, els que viuen amb aquest sentiment normal i pacíficament, sense cap símptoma de violència, i després estan els radicals, el violents, gent que ha acabat amb la vida moltes persones al llarg de l’ història, hi ha molts d’aquests, com Franco, Hitler, o els terroristes etarres, mai podré arribar a comprendre que per un simple sentiment de nacionalisme s’arribin a assassinar persones, ho veig una barbaritat i aquest tipus de persones no mereixen cap respecte ni consideració.
El que hi hagi diversitat de pensament entre les persones és molt positiu, i si no fos així la vida seria molt avorrida , però mai, sota cap concepte, s’ha d’ imposar per la força una ideologia a una persona, o població.
Al lloc on jo visc, hi ha persones que tenen un sentiment de nacionalisme Català, defensen que Catalunya hauria de ser independent, també hi ha de nacionalistes Espanyols, quan no hi ha respecte, poden sorgir conflictes, però mai s’ha d’ utilitzar la violència, jo no tinc un sentiment de nacionalisme ni patriotisme cap a Catalunya, però em sento Català i estic ben orgullós, igualment que també em sento Espanyol i estic orgullós, però tampoc es que sigui cap patriota, per exemple, jo em sento Espanyol però el rei d’Espanya em dona igual, no sento que sigui el meu rei, amb el que si que em sento identificat i m’estimo molt és el lloc on visc, la meva ciutat: Badalona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada