Aquest text és un fragment de l’obra República de Plató en la seva època de maduresa, en el qual Plató per mitjà d’un diàleg parla sobre alguns aspectes de la teoria de les idees relacionats amb el coneixement.
Plató explica que els veritables filòsofs són aquells que posen passió per contemplar la veritat i aquests són els que seran capaços d’accedir a la bellesa en si, encara que hi haurà molt pocs capaços de fer-ho. D’altra banda diu que els que els hi agrada escoltar i veure espectacles no seran capaços d’ accedir a la bellesa perquè el seu pensament no la podrà captar.
El text està estructurat d’una manera en la que hi ha un seguit de preguntes que plantegen uns dubtes, i amb les respostes que Sòcrates dona es poden treure les conclusions necessàries per establir la teoria.
Per començar es planteja la pregunta de qui són els veritables filòsofs, al que Sòcrates respon que aquests són els delerosos de contemplar la veritat, i després explica que els que en lloc de posar passió per contemplar la veritat la posen en contemplar espectacles i escoltar no podran veure ni acollir la bellesa de la naturalesa en si, perquè no estaran preparats per fer-ho.
Després es posa un exemple dos tipus d’individu, un que reconeix les coses boniques, però no té formulada una idea de bellesa i un altre que si que té la bellesa en si com una idea o una cosa i contempla si els objectes tenen aquesta bellesa o formen part d’ ella.
El primer individu, el que no te una idea de bellesa Sòcrates diu que opina, i per tal dels pensaments d’aquest en direm que és una opinió, en canvi del segon individu que té un ideal de bellesa Sòcrates diu que el seu pensament es considerat com a saber, es a dir, com a ciència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada