Altre títol : Un món d’aparences
Aquests textos de Plató pertanyen a la seva obra República, i es troben dins de llibre VII. El text és bàsicament un diàleg entre Sòcrates(protagonista) i Glaucó, el qual parla sobre el mite de la caverna i la significació que té aquest amb la dualitat de mons ,el sensible (coses) i l’intel•ligible (idees).
El mite de la caverna fa referència a la concepció de la realitat que tenim els humans.
Per explicar-ho utilitza un exemple d’uns homes que estan presoners a una cova i tenen darrere seu un foc i un seguit de persones i objectes que es mouen i provoquen unes ombres les quals estan sempre davant dels presoners ja que aquests solament poden mirar cap a davant, per tant l’única cosa que veuen aquests són ombres, i llavors per a ells les ombres són la realitat, ja que no són conscients de l’existència dels éssers que les provoquen.
El foc simbolitza el sol i aquest enfoca a les persones amb una llum la qual crea una ombra que és la que veiem, i solament si som capaços de donar-nos compte de que el que estem veient no és real, es a dir, que el món visible és una presó, ens podrem donar compte del que és el be i del que és real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada