Altre títol: Temprança com a virtut.
Aquest fragment pertany al llibre IV de la República de Plató, i va ser escrit durant la seva etapa de maduresa, el text tracta sobre la temprança.
Plató estableix una clara diferència entre les diferents virtuts, per una banda situa a la virtut de la temprança i per l’altra al valor i a la saviesa.
La temprança pertany a la part irascible de l’ànima i el valor i la saviesa pertanyen a la part racional, d’aquí la divisió feta per Plató.
Plató defensa que la temprança és un valor més general que els altres dos i que aquest el podem trobar present a tota la ciutat i a tot l’estat perquè afecta a absolutament tots els individus de la ciutat/estat sense tenir en compte les seves capacitats intel•lectuals, la seva força o el seu capital econòmic.
Així, considerem la temprança com la virtut “harmònica” compartida pels governants i el governats que l’utilitzen per aconseguir un seguit d’acords i regles per una convivència racional i un equilibri de la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada