Altre títol : L’eternitat del temps.
Aquest text és obra de Sant Agustí i parla sobre el temps .
Per a Sant Agustí no existeix el temps abans del temps en si mateix, per tant és incorrecte afirmar l’existència de successos o fets anterior al temps tal i com el coneixem ara perquè Déu no havia creat el temps. Per tant San Agustí estableix una relació intrínseca entre el temps i els fets en si mateixos, un no pot existir sense l’altre i a l’inrevés . L’autor així explica que el que creu en fets anteriors al temps està observant coses falses.
Per tant, com segons Sant Agustí, Déu és el creador del temps, és inútil pensar en què es feia abans de l’existència del temps, perquè no existia aquest abans ja que no existia el temps, llavors la pregunta de “Què es feia aleshores?” no té altra resposta que: No hi havia “aleshores”, no existia el temps.
Per a Sant Agustí, Déu forma part del temps, ell és el temps, per a ell el temps no és un segle o un any, el seu temps és el avui, perquè Déu és etern.
Podem comparar la concepció de Déu que té Sant Agustí amb la d’Epicur, per a aquest els homes del seu temps s’equivocaven en la seva concepció respecte als déus ja que aquests vivien sense cap preocupació envers els mortals i tractar de tenir-los contents era una acció inútil, en canvi, Sant Agustí, a part de defensar l’existència del Déu cristià, diu que Déu si que es preocupa pels humans, que és el seu creador i que és bo i etern. En aquest últim punt sobre la concepció d’un déu creador també podem comparar Sant Agustí amb Plató, per al primer Déu va crear el món, el segon defensa l’existència del demiürg, que és l’ésser que ordena el móns sensible i conseqüentment les idees que formen el món, però que no actua directament en aquest ni crea les idees.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada