Per una altra banda la filosofia de Sant Tomàs és bàsicament una adaptació de les teories d’Aristòtil al cristianisme, Sant Tomàs parteix d’un fet d’experiència a partir del qual demostra el principi de causalitat eficient, així mostra el que per a ell és la impossibilitat d’una cadena infinita de causes, d’aquí dedueix que té que haver un primer motor , el qual és Déu. L’autor es basa en cinc camins per demostrar la seva teoria, són els següents:
Ambdós autors tracten de defensar mitjançant les seves teories l’existència de Déu.
Per una banda Sant Anselm intenta racionalitzar el contingut de la teologia i aspira a descobrir la raó inherent a la fe mitjançant la raó en si mateixa. La base que Sant Anselm utilitza per tractar de demostrar l’existència de Déu és l’argument ontològic. Per al filòsof Déu és “ l’ésser major sobre el qual res no pot ser pensat” per tant la seva existència és necessària (ja que si fos al contrari es podria concebre un altre ésser idèntic a ell amb l’existència afegida) i ha de ser acceptada fins i tots pels no creients ja que aquests tampoc poden imaginar un ésser més gran que Déu.
-Primera via ( basada en el moviment ) :
Tot el que es mou és mogut per un altre, però no pot existir un moviment infinit, pel que hi ha d’haver un primer motor, que és Déu.
-Segona via ( es dedueix de la naturalesa de la causa eficient ) :
No és possible que una cosa sigui causa de si mateixa perquè seria anterior a si mateixa, per tant la cadena d’efecte i causa ha tenir necessàriament una primera causa eficient, la qual és Déu.
-Tercera via ( la contingència dels éssers exigeix un ésser necessari ) :
No tots els éssers són possibles, poden ser o no ser, i el que pot ser en un temps passat no va ser, per tant és necessària l’existència d’un ésser suprem que sempre ha sigut, i que la necessitat de la seva existència és ell en si mateix i no una necessitat fora de si mateix, així que aquest ésser necessari és Déu.
-Quarta via ( presa dels graus de perfecció que observa en els éssers ) :
Els éssers tenen unes qualitats les quals són més positives o negatives en funció a la seva proximitat a la perfecció, per tant és necessària l’existència d’un ésser que sigui perfecte en totes les seves qualitats per tenir una referència amb la qual comparar els éssers.
-Cinquena via ( presa de l’ordre en el món )
Per a mi la teoria de Sant Tomàs és més creïble que la de Sant Anselm, ja que el primer filòsof tracta de defensar l’existència de Déu a partir de les causes que pot tenir la seva existència i la suposada necessitat de la seva existència mitjançant l’exposició de diversos exemples però Sant Anselm utilitza un mètode molt diferent que no trobo massa coherent:
A part de totes les incoherències que pot tenir la teoria de Sant Anselm, que intenti demostrar l’existència d’un ésser a partir de la seva definició hem sembla il•lògic, per fer una definició d’un ésser primer s’ha de conèixer aquest per tant defensar l’existència d’aquest ésser mitjançant la seva definició no té sentit ja que qualsevol pot crear en la seva imaginació l’existència d’un ésser i crear una definició d’aquest , aquest ésser seria real i la seva definició també tan sols en l’ imaginació de l’individu, en cap cas l’existència d’aquest ésser es donaria en el món real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada