Altre títol: El món dels somnis i els seus enganys.
Aquest text pertany a l’obra Meditacions metafísiques de Descartes, bàsicament tracta del dubte sobre el què és real, les dificultats que podem tenir per distingir el somni de la vigília, ja que existeix la possibilitat de que tot sigui imaginari.
Descartes comenta explicant que fins aquest moment tot el que ell ha considerat cert, ho ha après dels sentits, però afirma que no hauríem de basar els nostres coneixements en el que perceben els sentits, ja que aquests ens poden enganyar i si existeix aquesta possibilitat, hem de dubtar sempre del que percebin mitjançant els sentits, encara que allò que percebem pugui ser cert. El filòsof també exposa que hi ha un concepte del qual no podem dubtar, aquest no és altre que l’existència del jo. Seguidament Descartes continua amb la seva reflexió explicant que ell és un home, i que quan dorm s’introdueix en el món dels somnis i encara que els somnis no són tan clars com una situació real, aquests l’han enganyat moltes vegades. Així que el filòsof exposa que és possible que tot no sigui més que un somni ja que sovint confonem l’estat de somiar amb l’estat de vigília, el que ens pot portar a pensar que la nostra realitat no és res més que un somni que ens porta a pensar que estem en un estat de vigília. Per tant no podem dir amb evidència que la realitat existeixi, almenys la realitat de la que pensem que formem part, però si que podem afirmar que existim, ja que encara que els sentits ens enganyessin i la realitat no existís, nosaltres existiríem com a enganyats.
Podem comparar la reflexió que fa Descartes sobre els sentits amb la que feia Parmènides, aquest deia que dels sentits no ens hem de fiar ja que ens mostren un món d’aparences que no concorda amb la realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada