Altre títol: Penso, per tant existeixo
En aquest text Descartes comença fent-se la pregunta de com pot saber ell si les coses que ha jutjat incertes ho són veritablement i no ha sigut un altre ésser, superior a ell, qui ha posat aquestes idees en la seva ment i els seus raonaments. A partir d’aquí arriba a la conclusió de que encara que els seus pensaments siguin imposats per un altre ésser superior a ell, pel fet de ser capaç de pensar ell ja existeix com a quelcom.
Seguidament Descartes segueix fent-se preguntes per contestar-les ell mateix. L’autor afirma que va negar que ell tingués cap sentit sense cap i cos i ara es planteja la pregunta de si la seva existència com a ésser està relacionada d’una manera intrínseca amb el seu cos i els seus sentits.
Després Descartes defensa que hi ha un “ésser enganyador” que li fa creure que existeixen els esperits, els cossos, el cel o la terra, però que realment això no existeix, sinó que segons Descartes l’únic que pot concloure és que ell si que existeix com a individu, ja que si aquest ésser li enganya, ell existeix com a ésser enganyat, el que suposa que ell és, per tant ell existeix, d’aquí sorgeix la famosa frase: “ Jo sóc, jo existeixo.”
Podem comparar la teoria de Descartes sobre la separació del cap i el cos (el cap com la ment i el cos com la substància física de l’ésser), amb la teoria de Plató de separar el cos i l’ànima, per a Plató el cos tan sol era un reflex de l’ànima, i aquesta era l’essència verdadera del cos, en canvi per a Descartes el cap o la ment, estan lligats amb el cos de la manera que l’ésser no pot existir si no hi són els dos conceptes presents, això contrasta amb la idea de Plató de que el cos és un reflex de l’ànima.
També podem comparar la concepció del “jo” de Descartes amb la reflexió que va fer Sant Agustí envers aquest: Sant Agustí no dubtava de la seva existència i no tenia por d’equivocar-se ja que si així ho fes existiria com a ésser que s’equivoca, per tant també existiria, el que fa que no es pugui equivocar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada