En aquest text el filòsof escocès
David Hume explica com es desenvolupa el coneixement humà envers l’experiència
i la falsa certesa de que demà succeirà quelcom a partir de la deducció del que
va passar ahir, es a dir, que l’ésser humà dedueix el que passarà en el futur a
partir del que ha passat en el passat, però això no és res més que una
predicció que pot ser certa o falsa
depenent de com es desenvolupin les circumstàncies, ja que no es deriva sempre
el mateix efecte de la mateixa causa.
L’autor comença esmentant l’exemple
sobre Adam, el qual és un ésser intel·ligent però que no té passat, per tant no
pot fer cap predicció sobre el que passarà en el futur, ni sobre com
evolucionarà la natura ni sobre com evolucionarà ell mateix. Però encara que Adam tingués un passat, les
seves deduccions sobre el curs de la natura no serien més que prediccions les
quals podrien ser perfectament falses, ja que el futur no està condicionat pel
passat, el que passarà pot ser diferent al que ha passat, el que li passa al
ésser humà és que dedueix el futur a partir del passat, es a dir, de les seves
costums respecte a la realització dels esdeveniments.
Com a conclusió, no podem tenir la
certesa del que succeirà en el futur, l’únic que podem fer és deduir el que
succeirà a partir del que estem acostumats; el cel és blau, però qui pot
assegurar que un futur no sigui vermell?
Es pot comparar Hume amb la corrent
filosòfica de l’escepticisme, amb Pirró com a màxim exponent, els
escèptics defensen que no podem conèixer
res objectivament ja que l’ésser humà no té les capacitats suficients com per
trobar un coneixement totalment cert; aquest argument es similar al de Hume,
que diu no podem tenir certesa del que passarà en un futur, encara que el
filòsof escocès si que defensa que podem assolir un coneixement cert en altres aspectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada