Hume diu que la hipòtesis dels
racionalistes és absurda, i a continuació argumenta la seva teoria sobre la
manera de concebre el que és just o no; per a ell la moralitat és condicionada
pel sentiment, si al realitzar una acció aquesta ens produeix un sentiment
plaent d’aprovació, és moralment correcte, pel contrari, si l’acció realitzada
és entesa per l’espectador com un vici, llavors és immoral.
En aquest text el filòsof David Hume
ens parla sobre la seva concepció de la moral , a la mateixa vegada que
realitza una crítica contundent envers la moral dels filòsofs racionalistes.
El filòsof continua fent un atac a
la metafísica, esmentant que aquesta regla sobre el que és just o no, tan sols
és metafísica, el que condiciona una sospita de la falsedat sobre la regla del
més just.
L’autor defensa que segons el cas en
que ens trobem, haurem de considerar les circumstàncies que ens afecten i
deduir a partir d’aquestes el que serà moral o immoral,just o injust,correcte o
incorrecte.
Per finalitzar, el filòsof conclou
que qui anomeni metafísica la teoria que està defensant, hauria d’abandonar el
coneixement de les ciències morals, ja que la seva ment no és apropiada per
aquestes.
Es pot comparar la moral de Hume amb
la de Mill, els dos defensen que la moral ha d’estar regida pels sentiments, es
a dir, que els sentiments han de dirigir les nostres accions, les quals, han de
ser morals i justes, alhora que han de fugir del dolor i cercar el plaer, sense
oblidar que s’ha de procurar la felicitat pel al major nombre de persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada