És
probable que Aristòtil fos el primer filòsof en tractar l’estudi sobre les
categories, les quals les enfoca d’una forma materialista.
Substància: La base sobre la que sorgeix tot el
que existeix, és conservada indiferentment de totes les variables exteriors que
puguin tractar de transformar-la. Exemple: Plató.
Quantitat: Mesura,magnitud,nombre etc
Qualitat: La virtut de la qual gaudeix algú o
quelcom. Ex: Pesat,aspre,groc etc
Relació:
Interconnexió de tots el fenòmens a través de la unitat material del
món. Les relacions no poden existir al marge de les relacions, sinó que sempre
hi ha d’haver una relació entre les coses.
Lloc: És l'espai ocupat o que pot ser
ocupat per un cos qualsevol.
Temps: Cicles
que la matèria manifesta en el seu moviment (ex. Demà).
Situació: Acció i efecte de situar o
situar-se.
Condició: Situació o circumstància
indispensable per a l'existència d'una altra.
Acció: És el necessari perquè es produeixi
un efecte en les coses, és el "arkhé" manifestat per la matèria per
fer efecte en els processos de l'esdevenir en les persones i coses
Passió: Es refereix a les emocions o
sentiments molt intensos. És un estat positiu en el qual es troba el subjecte.
Per a
Kant les impressions de la realitat objectiva provoquen en
els nostres sentits la percepció d'un material caòtic i brut. Per poder ser creat
ha de ser ordenat en seqüències temporals (segons, abans, ara, després) i en
esquemes espacials (segons les tres dimensions) solament després d'aquest
ordenament en què aquestes impressions poden ser captades en forma de
sensacions, o sigui, les percepcions.
Estableix que
les categories són: Causa i Efecte.
Causa: Causa és
tot allò que produeix o provoca un canvi en un altre.
Efecte: És el
canvi provocat per la causa. I causalitat o relació causal és el procés
mitjançant el qual la causa produeix efecte.
La relació
existent entre causa i efecte és solament un aspecte, encara que de summa
importància, de la interdependència existent entre tots els objectes que formen
la totalitat que denominem realitat objectiva. És solament en aquest context
més ampli de la interacció universal que adquireixen el seu valor científic
aquestes dues categories.
Amb Kant les
categories canvien radicalment de sentit i passen a ser enteses com:
Formes pures: Sense
contingut, ja que no reflecteixen cap característica de la realitat objectiva.
Hi ha un divorci total entre ells i la realitat objectiva.
Formes
necessàries: Per aconseguir el coneixement racional i
científic. Són condicions de possibilitat d'aquest coneixement.
Formes
subjectives: A priori, ja que són patrimoni previ de tot
enteniment humà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada